• L'acusació particular va recórrer al Constitucional per presumpta vulneració del dret a la jurisdicció

La façana de la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria. Foto: TONY LARA

Laura Rossell havia presentat una querella contra persona desconeguda per un possible delicte d'atemptat a la intimitat, per l'afer dels controls telefònics al Comú de Sant Julià de Lòria. La Batllia i el Tribunal del Corts van arxivar el cas, però l'acusació particular ve presentar un recurs d'empara al TC per vulneració al dret a la jurisdicció recollit en l'article 10 de la Constitució, basant-se en el fet que durant la fase d'instrucció de les diligències prèvies del cas no es va permetre la presència del lletrat de Rossell mentre declaraven els testimonis.

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'empara que va presentar la funcionària del Comú de Sant Julià de Lòria, Laura Rossell, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, recollit en l'article 10 de la Constitució, que inclou entre d'altres el dret a un procés degut i a la defensa, segons publica aquest dimecres el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA).

Els fets es remunten a l'estiu del 2010 i a l'afer dels controls telefònics a la funcionària del Comú. En aquell moment la defensa de Rossell va iniciar una doble via judicial. La primera va ser la de denunciar a la corporació per uns controls que s'haurien fet en el marc de diversos expedients disciplinaris oberts contra Rossell, i en una línia telefònica de propietat comunal. En aquest sentit, Rossell va al·legar que ningú l'havia advertit que podia ser objecte de seguiment. La corporació laurediana acusava la funcionària d'utilitzar el telèfon per qüestions alienes a la feina. Un cas que va acabar al TC donant la raó a Laura Rossell.

L'altra via judicial endegada va ser la de presentar una querella contra persones desconegudes per la possibilitat de delicte d'atemptat contra la intimitat pel control telefònic. En aquest procés, tant la Batllia el 3 d'agost del 2011, com el Tribunal de Corts el 19 de gener del 2012 i el 4 d'abril del mateix any, van arxivar el cas. Durant la fase d'instrucció de les diligències prèvies i en el moment de la declaració dels testimonis -tots ells treballadors del Comú lauredià i algun conseller, segons fonts coneixedores del cas- no es va permetre la presència de l'advocat de Rossell, tot i haver-ho demanat.

Laura Rossell va presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional demanant «la retroacció del present procediment a la fase d'instrucció de les diligències prèvies DP-2635-6/10, amb la finalitat de practicar la declaració dels testimonis en presència de l'acusació particular, acordant-se la nul·litat de totes aquelles actuacions realitzades amb posterioritat a la presa de declaració».

Per últim, la funcionària també demana al Tribunal Constitucional «la retroacció del present procediment al moment anterior a que el Tribunal de Corts dictés l'aute de data 19 de gener de 2012, amb la finalitat que dictin una nova resolució en la que no es vulnerin els drets recollits en l'article 10 de la Constitució», tal com informava ahir l'ANA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.