• La majoria són ciutadans que no tenen feina i que s'avergonyeixen d'haver de recórrer al servei d'assistència

El menjador social de Cal Calones en ple cor del barri antic d'Andorra la Vella. Foto: EL PERIÒDIC

La cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i els treballadors de l'Àrea de Social del Comú, Montse Altimir, Elena Solà i Cristian Asensio, van presentar ahir el balanç dels tres primers mesos de funcionament del menjador social. Des que es va obrir a les persones sense recursos, el passat 2 d'abril i fins el passat 30 de juny, el servei va atendre 39 persones agrupades en 31 casos dels quals, 13 es van poder resoldre positivament. Per això, Ferrer va insistir una vegada més que «passi el que passi, continuarem» referint-se a la possibilitat que Govern no vulgui col·laborar en el finançament total o parcial de la iniciativa que en tres mesos ja té un cost de 7.475 euros.

En tres mesos els dinars que es van servir a domicili gratuïtament van ascendir a gairebé 5.300 euros mentre que els que van servir al menjador social només van pujar a 2.200 euros. La diferència s'explica pel fet que els àpats a domicili se serveixen al vespre, els diumenges i els festius quan el menjador està tancat. I també pel fet que algunes de les persones que eren ateses al migdia retrobaven els fills al vespre, cosa que també incrementava el nombre d'àpats.

Sols i avergonyits/El perfil recurrent de les persones que van aixoplugar-se al menjador social és que són persones soles, 14 eren separades, 13 solteres i una vídua. Només dos dels 31 casos atesos per l'Àrea de Social, eren famílies monoparentals. La majoria també són persones que van perdre el lloc de treball i que a més de no trobar feina no «s'atrevien a utilitzar el servei per por de trobar-se amb gent que podrien conèixer», va explicar ahir Ferrer. Tant és així, que el menjador social ofereix àpats en dues forquilles horàries per donar servei als avis i a les persones necessitades per separat. Els avis dinen a partir de la una i quart del migdia i les altres persones dinen a partir d'un quart de dues de la tarda. I és que a Andorra encara tothom es coneix, perquè el que més bé va funcionar per ajudar aquestes persones va ser el fet que «un amic o un conegut els expliques que podien adreçar-se a Cal Calones». El boca a orella va portar 15 casos fins a les portes del menjador social, 11 més els hi va derivar Ciutadans Solidaris, mentre que la Creu Roja i el Ministeri n'hi van adreçar 4 i Caritas només 1. En canvi, en el procés de resolució de problemes, els treballadors de l'Àrea Social del Comú van derivar 12 casos al Ministeri de Salut i Benestar Social, 7 a Càritas, 4 al Comú d'Andorra la Vella i -1 al Servei d'Immigració.

Sense papers / El menjador social i l'Àrea de Social també van atendre 10 persones que eren residents il·legals al país . Contràriament al què es podria pensar no són persones que venen de països allunyats sinó que el més sovint són «ex-residents que tornen perquè encara tenen coneguts o família aquí» va explicar Elena Solà. Són persones que van retornar al poble quan la crisi encara no era tan crua i ara es troben que no poden fer marxa enrera. La Llei d'immigració no els permet reagrupar-se tot i que siguin ciutadans de països signants del Trilateral.

Per a més informació consulti l'edició en paper.