• El transport dispara els indicadors que arriben a nivells molt per sobre de Suïssa, França i Espanya

El tub d'escapament d'un vehicle. Les emissions de CO2 dels vehicles s'equiparen a les de la calefacció. Foto: TONY LARA

En l'analisi de la situació actual, el Llibre blanc de l'energia recull que l'ús molt important de derivats del petroli en calefacció i locomoció fan que Andorra tingui un nivell d'emissions de CO2 que gairebé dobla el de Suïssa, referent al Principat en moltes qüestions econòmiques, i que supera també el dels països veïns. A Andorra un habitant genera 8,3 tones de CO2 a l'any, segons la metodologia de calcul preconitzada pel Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que va entrar en vigor al Principat el 31 de maig de l'any passat. En canvi, Suïssa genera 4,7 tones de CO2 per habitant i any, França 5,6 i Espanya 6,3.

Dues maneres de calcular / El càlcul de les emissions segons el Conveni sobre el canvi climàtic té en compte les emissions de gasoil de calefacció, les emissions que resultarien de la totalitat de carburants de locomoció importats i les emissions de l'electricitat produïda a Andorra. I aboca el resultat menys bo per a Andorra si es compara amb l'altra metodologia emprada al Llibre blanc que té en compte les emissions produïdes sobre una estimació del consum intern de carburant de locomoció (50% del total importat), les emissions generades en la producció d'electricitat importada i el gasoil de calefacció. Tot i ser més benèvol, també col·loca les emissions del Principat per sobre les dels països veïns, en 6,7 tones per habitant i any. L'adhesió al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic obliga a adoptar polítiques nacionals de mitigació del canvi climàtic i per tant, també recomana reduir el consum d'energia sobretot els derivats del petroli, i les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per a aconseguir-ho, el Llibre blanc propugna diversificar les fonts d'energia, potenciar la producció interna d'electricitat amb recursos propis inherents a les energies renovables, incrementar la capacitat d'importar energia elèctrica, i sobretot, reduir el consum prioritzant l'estalvi i l'eficiència.

Reptes immediats / Si les fluctuacions del preu del cru no auguren res de bo als països que depenen gairebé exclusivament d'aquesta energia com és Andorra amb un 96%, el cert és que ja influeixen en els hàbits dels consumidors que si no poden prescindir del vehicle, si que canvien la calefacció de gasoil per radiadors elèctrics. A tal punt que aquest «nou consum domèstic» comença a preocupar FEDA, ja que com apuntava el seu director, Albert Moles, de ser així la nova ampliació de línies d'alta tensió no servirà de gran cosa. Mentrestant però, la calefacció de gasoil genera un problema tant o més important de salut pública i de medi ambient, perquè moltes de les calderes que cremen a l'hivern ja s'haurien d'haver jubilat: són aparells ineficients que consumeixen molt per donar poc rendiment i que a més a més, són responsables de gran part de les emissions de CO2. Les xifres recollides pel Fòrum de l'Energia no poden ser més eloqüents: les emissions de CO2 del gasoil de calefacció pugen a 203.300 tones per any i gairebé igualen les emissions del consum intern de carburants que els experts estimen en 219.600 tones, cosa que correspon al 50% de les importacions. Evidentment, les emissions del carburant de locomoció són més importants si es considera la totalitat de carburant importat i pugen fins a 439.000 tones a l'any, però ja se sap que els visitants se'n enduen una bona part.

Eficiència i salut pública/ Controlar el parc de calderes de gasoil com es controla els tubs d'escapament dels vehicles no és una qüestió que aflori de moment. Amb tot, Moles reconeix que «és un problema econòmic, però també de medi ambient i de salut». I afegeix que «de solucions n'hi ha». Però més enllà de «canviar-la per una altra que gasti menys», Moles defensa que «es pot fer, però hi ha solucions que encara són més òptimes perquè» –argumenta– «s'està demostrant que el gasoil també és cancerigen». Moles reconeix que costa canviar els hàbits i la visió del consumidor. «El client té la necessitat de consumir i no es preocupa de com i on es produeix l'energia». L'eficiència al seu parer seria canviar la caldera de gasoil per una energia encara més neta. «La planta de cogeneració de Soldeu s'engegarà amb dos motors de gas natural i una caldera. Si al cap d'un temps tenim la possibilitat d'afegir una planta de biomassa al costat, quan toqui canviar els motors al cap de 7 o 8 anys, funcionarà amb biogas. El mateix pot passar si hi posem una planta d'energia solar que pot cobrir la meitat de la producció». D'aquesta manera Moles pensa garantir al consumidor de la xarxa la sostenibilitat i el preu a llarg termini. «Perquè saps que el distribuïdor que la gestiona sempre invertirà en la millor solució i no has d'anar casa per casa canviant calderes o altres aparells. També es pot fer però és molt més complicat».

Per a més informació consulti l'edició en paper.