• Quatre dies després de l'errònia notícia del cim al Nanga Parbat, l'Expedició MoraBanc finalment va coronar

El descens del Nanga Parbat va ser fins i tot més perillós que l'ascens, que va tenir dos intents Foto: EXPEDICIÓ MORABANC

Sandy Allan i Rick Allen, els dos membres de l'Expedició MoraBanc que acompanyaven Cathy O'Dowd per ascendir per primera vegada en la història el Nanga Parbat (8.125 metres d'altitud) per l'aresta Mazeno, finalment van aconseguir fer cim quatre dies després que s'informés per error que ja ho havien assolit. Va ser el passat diumenge 15 de juliol, i va ser sense la resident a Andorra O'Dowd, que el dia 12, davant del fort cansament, va haver d'abandonar. «A les 07.00h ja no aguantava el fred i el cansament era terrorífic. Davant de la possibilitat de cometre una errada fatal vaig decidir que per mi s'acabava l'aventura. En Rick i en Sandy van seguir pujant», escrivia l'alpinista al diari de l'expedició.

El dia 12 s'informava a través de Twitter, on s'ha pogut seguir l'expedició al mateix temps que a la plana web oficial, que els tres integrants de l'expedició havien fet cim. Va ser una confusió, perquè els mateixos protagonistes es van equivocar en plena nit, quan van agafar una via errònia i de màxima dificultat. De fet, des d'aquest punt, aquell dia va ser determinant per la sort d'O'Dowd: «Vam sortir del campament al voltant de la 01.00h. La foscor ens va fer prendre una línia massa directa cap al cim. Errada. Vam haver de tornar enrere per intentar-ho per una altra banda. Era un nit de molt vent i fred intens». Va ser quan, «a les 07.00 ja no aguantava el fred i el cansament», segons O'Dowd, i l'alt risc que suposava continuar la va fer abandonar.

ALLAN I ALLEN, A PEL CIM / Però Allen i Allan van seguir cap amunt, fins els 7.950 metres. Amb tot, res no seria tan fàcil com la determinació que tenien, i així les dificultats van tornar a ser presents. Van haver de tornar una altra vegada després d'estar 18 hores lluitant en escalada. La decisió va fer pensar tota l'expedició en l'abandonament, definitu, de l'intent. Al dia següent, però, els dos homes van canviar d'opinió. Era massa dur deixar enrere tot l'esforç que havien fet fins el moment, després d'iniciar l'ascens el dia 2, ser el dia 4 a l'inici de l'aresta i tenir per davant la prova més dura dels 10km amb vuit pics i a una altitud que mai no baixava dels 7.000 metres. El dia 10, l'equip ja era sota la cresta, amb la serralada de la Mazeno superada, amb tot a punt per iniciar la ruta final, després d'11 hores de dura escalada.

El dia 13, amb la negativa d'O'Dowd a continuar, Sandy Allan va decidir continuar, i Rick Allen el va acompanyar. La resta de l'equip iniciava el descens per una via desconeguda, el que va provocar alguns problemes, com que el xerpa Lhakpa Rangduk tingués un problema al turmell, la qual cosa va obligar a acampar en una zona perillosa, per desconeguda i per la quantitat de neu acumulada.

Instal·lats sota un penya-segat, van passar la nit mentre Allan i Allen eren camí cap al cim, dormint en coves improvisades sota la neu. L'expedició estava ja dividida entre els que marxaven cap al camp base, i els que encara lluitaven contra els elements.

ES JUGUEN LA VIDA AMB ELS ALLAUS / Aquella nit del dia 13, ja 14 de matinada, el descans es va acabar a les 5.00h, quan un allau els va atacar, tot i que el penya-segat sota el que eren els va salvar. O'Dowd i els xerpes es van moure d'allà i a les 10.30h hi va haver un segon allau a la zona on hi havien estat. La resident ho recordava així: «Si haguéssim estat allà hauríem mort tots». Mentre això passava, Allan i Allen tenien en el seu poder una mica de menjar i gas que havien agafat, i miraven cap amunt.

CIM, A LES 18.12H DEL DIA 15 / El dia 14 va ser tan dur com els altres per als dos homes. El cim no arribava. Van fer nit a 7.700m en una nova cova sota la neu, i a l'endemà van iniciar el camí final: a les 14.00 eren a l'altiplà final, i a les 18.12h aconseguien fer cim, per baixar novament a la cova per passar la nit, en condicions novament extremes.

SENSE FOC NI AIGUA TRES DIES / Els següents tres dies van ser els més durs. La nit després del cim ja no tenien ni llumins per escalfar-se ni aigua, i van estar així fins que un equip txec els va veure el dia 18. Abans d'arribar a aquell moment d'alliberament, i mentre O'Dowd i la resta de l'expedició era al camp de Chilas, els dos alpinistes intentaven baixar d'aquell infern blanc. Només van arribar fins els 7.400 metres. Rick Allen estava molt malament, i van intentar aconseguir un rescat amb helicòpter, però era massa aquella altitud, tot i que mentre ells seguien descendint, un equip de rescat intentava acostar-se a la seva posició. Al dia següent (17) van arribar als 6.500 metres, tot i que sense gaire visibilitat ni la certesa d'anar pel camí correcte, mentre les congelacions als dits dels peus ja els hi van arribar. El 18, el miracle d'una expedició txeca que es van creuar els va salvar. Aigua, menjar i dormir al seu campament, per ser recollits per l'equip de rescat, i cap a Chilas, on van arribar al vespre per tancar una expedició de 18 dies sense cap treva. Del fracàs inicial havien passat a l'èxit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.