El director de Forces Elèctriques d'Andorra, Albert Moles, al despatx de la seu central de l'operador públic. Foto: ÀLEX LARA

DIRECTOR GENERAL DE FEDA

–¿La situació energètica d'Andorra és tan deficient com sembla?

–Hi ha un plantejament que és reforcem les línies de fora i tirem 10 anys més. El problema, serà de tipus econòmic, d'aquí a 5 o 6 anys i encara, perquè com tot s'apujarà... No podem saber-ho. Però hem de preveure i ser prudents.

–¿I on és el problema?

–Són maneres de raonar. El problema és que gastem cada vegada més i no som autònoms, si mirem el compte de resultats dels últims tres anys o el pressupost de l'any que ve, ens adonem que cal fomentar l'estalvi.

–¿I aquest estalvi passa per canviar alguns hàbits?

–Si no fem de manera que la calefacció no sigui elèctrica, que el consum sigui eficient, i no diversifiquem, si només ens limitem a fer el que funcionarà a 10 anys vista, d'aquí a 20 anys ja no hi haurà Andorra.

–¿Quins són els objectius estratègics de FEDA a curt termini?

–A nivell d'inversions, FEDA té una feina important en l'ampliació de la xarxa elèctrica que costarà 60 milions d'euros, i després en cogeneració invertirà 30 o 40 milions d'euros més, això en 7 o 8 anys, difícilment podem anar molt més enllà. La voluntat de FEDA i del Govern és fer tots aquests projectes en els pròxims deu anys. I que FEDA continuï sent el què és, però dinamitzi la resta que d'alguna manera, doni exemple i faciliti la implementació d'altres fonts d'energia.

–¿Quin serà el rol de FEDA quan es reguli la producció d'energia?

–El rol de FEDA serà comprar l'energia i posar-la a disposició dels clients, compensant el que falti amb França i Espanya per estabilitzar el sistema. Això ja ho fa ara de manera més senzilla. FEDA té la seva central hidroelèctrica, dos projectes de cogeneració i a partir d'aquí, vol integrar al màxim tota la producció privada que es generi. I aquí faria una distinció. D'una banda, hi haurà les petites produccions d'energia renovable, ja sigui solar, eòlica o altres, que cada un pot fer a casa seva perquè vol una energia neta o perquè vol estalviar... Això no s'ha de privar sinó tot al contrari, incentivar perquè al final és una demanda que tindrem de menys. I encara que només representi el 3% o el 5%, benvingut sigui. D'altra banda, hi haurà les produccions més grans ja siguin de renovables, de gas o de cogeneració que necessiten més planificació.

–¿Quin tipus de planificació?

–De primer no es poden construir en qualsevol lloc. Una central hidràulica per exemple no es pot fer a tot arreu, encara que hi hagi aigua, perquè també té altres condicionants, la qualitat geomorfològica del terreny o el medi ambient, per exemple. Com tampoc tindria sentit fer una central de cogeneració en cims allunyats. Cal que siguin projectes sostenibles i energèticament eficients.

–¿A quin preu comprarà Feda l'exedent de les petites produccions i la gran producció?

Calen tarifes per garantir un preu pel que fa a la inversió i també perquè tenim unes tarifes molt competitives i la voluntat és mantenir-les.

–¿I si el preu de l'electricitat que comprem als països veïns augmenta com ens repercutirà?

A Andorra tenim la sort que la xarxa està molt concentrada i optimitzada. No tenim les mateixes estructures que tenen als països veïns. Al preu que ells també paguen hi afegim els nostres costos que són molt menors. L'objectiu és que els projectes que es facin a Andorra produeixin al mateix preu que comprem l'energia a fora.

–¿I la construcció de les noves línies d'alta tensió, no farà trontollar aquesta bonança?

–Andorra és el que és i les grans inversions que cal fer són aquestes. Estan molt acotades i controlades. La única cosa que potser hi falta és el tema de distribució per arribar a totes les cases, petits transformadors, que no representen un cost elevat. I cal afegir que amb aquesta estructura podrem doblar o triplicar el subministrament. Això ho fem perquè la xarxa que tenim està arribant a una situació límit. Amb aquests costos tenim molt marge sempre i quan mantenim un creixement moderat, i no es passi tota la calefacció de gasoil a l'electricitat.

–¿I si malgrat tot, tothom arracona la caldera de gasoil i posa radiadors elèctrics?

–Doncs arribaríem una altra vegada al límit d'aquí a 10 anys, amb el greuge que ara tenim la solució mentre que tornar a ampliar la xarxa, més endavant, representarà haver d'arribar fins a Barcelona o Tolosa, i ja veurem el que ens costarà. Tenim un sistema que funciona bé, qualitatiu i competitiu, però si no fem res d'aquí a uns anys s'espatllarà perquè les coses no són eternes.

–¿En quant a les renovables la contribució que se'n espera d'aquí al 2050 és bastant modesta perquè?

–Hi ha molts escenaris però les conclusions del Fòrum s'inscriuen en les previsions que fa l'Agència Internacional de l'Energia (AIE). Les renovables representaran un 10% en tota la producció mundial. Penso, però, que en l'àmbit de l'energia solar, Andorra podrà fer molt més si el preu de la tecnologia esdevé més assequible en els pròxims anys.

–¿De tota manera l'estudi també presenta un país d'aquí al 2050 amb més de 140.000 habitants, cosa que potser no serà així?

–Són escenaris que serveixen per projectar-se lluny en el temps i no equivocar-se amb la solució. Més que el detall, quants habitants serem o quina part de cotxes elèctrics tindrem, el missatge del Llibre blanc és que si no fem res ens equivocarem.

–¿Però podria ser que es fixessin objectius massa o poc ambiciosos?

–És una visió de país i de govern. No es tracta de quedar-nos només amb l'aspecte econòmic, limitar-nos a ampliar els recursos i a vendre més, pensant que quan arribin els problemes ja estarem en un altre costat, sinó de ser responsables. Pot semblar complicat però cal actuar.

–Quines solucions pot proposar als particulars a cut termini?

–Tenim a punt el tema de l'energia fotovoltaica. L'etiqueta energètica també està bastant avançada. L'etiqueta no és només un número o un color, sinó que també recomana les accions què cal fer per millorar un habitatge: què és més urgent o què és més car. Govern també té previst un pla d'ajudes per millorar l'eficiència energètica dels edificis. Però quan es tracta de canvis com aquest arriba un moment, per molt que vulgui fer FEDA o per moltes lleis i iniciatives que engegui el Govern, si no ens hi posem tots, no farem res. Si volem fer 10 centrals i només en podem pagar dues i l'inversor privat no ve... Per això cada dia més els problemes els hem de resoldre entre tots.

–¿Aquesta és la filosofia del Llibre blanc?

–Sí, és la gràcia del Llibre blanc. I el que més m'agrada és la participació de la gent, tant en la redacció del llibre com en la presentació.

–El que menys m'agrada del Llibre blanc és constatar que som molt bruts, es miri com es miri...

–És cert que els nivells d'emissions contaminants són més elevades a Andorra que als països del nostre entorn. I això és degut a la nostra dependència dels derivats del petroli. Aquest problema que avui fa que siguem bruts també farà que no podrem pagar la factura energètica d'aquí a 10 anys. Això ho hem de solucionar bé sense crear un nou problema. Hem de substituir aquesta energia per una energia més sostenible tant des del punt de vista econòmic com de medi ambient. Hem de diversificar i estalviar. FEDA prepara una campanya de sensibilització que presentarem a la Fira d'Andorra la Vella.

Per a més informació consulti l'edició en paper.