• Després de fitxar pel River el 2005 de la mà de Carles De Bofarull i Jordi Clúa, el jugador deixa el bàsquet

A l'esquerra, un partit del 2006 amb el River; a la dreta, un entrenament de la selecció, on ha acabat. Foto: ONA MORANTE

Jordi Olcina porta set anys a Andorra. Durant aquest temps s'ha forjat al BC River Andorra, club que va deixar després d'una temporada a LEB Plata per seguir fins el final de la seva trajectòria esportiva al Sedis la Seu de categoria EBA i, en última instància, amb la selecció andorrana amb la qual s'ha proclamat campiona d'Europa de Petits Països fa unes setmanes a San Marino. «Ja ho tenia pensat, que marxaria», confirma el català, que va arribar a aquell River iniciàtic de la mà de Carles De Bofarull i Jordi Clúa, dos homes de bàsquet que aquest país haurà de tenir sempre en la memòria.

Olcina va arribar al Principat després que De Bofarull i Clúa li diguessin de marxar de l'equip de Villanueva de la Serena (Extremadura, el poble de l'internacional espanyol José Manuel Calderón), amb què va debutar a l'antiga LEB 2 –ara LEB Plata. Aquell agost de 2005 va ser presentat a la seu del BC River Andorra amb De Bofarull al seu costat, i des de llavors ha estat vinculat a la trajectòria esportiva i social de l'entitat, que va passar per quatre anys a la Lliga EBA, fins que finalment es va assolir l'ascens a LEB Plata, categoria en la que Olcina hi va ser durant una temporada sota les ordres de l'excèntric Alfred Julbe. Després d'això, la seva vida esportiva va anar al sènior B del BC River Andorra per aconseguir l'ascens a Copa Catalunya, per marxar després al Sedis la Seu on ha coincidit amb Albert Ros o Rafa Casals, tots dos exjugadors del River també.

TRES MEDALLES AMB LA SELECCIÓ / Jordi Olcina va entrar per la porta gran, després de superar els tràmits burocràtics i cronològics, a la selecció andorrana de bàsquet. De la mateixa manera que va debutar va acabar: amb èxit. El seu primer caramel amb la selecció va ser la medalla de bronze aconseguida als Jocs Olímpics dels Petits Estats de Xipre al 2009, però després va arribar la medalla de plata de l'Europeu C de Malta 2010, amb derrota en la final contra una Dinamarca inabastable. El final de la seva trajectòria esportiva ha tingut un final idíl·lic, perquè fa unes setmanes a San Marino es va penjar l'or amb la tricolor en el Campionat d'Europa dels Petits Països, guanyant Moldàvia.

L'adéu d'Olcina és el d'un jugador implicat en la seva feina amb el primer equip del River, amb el segon i amb la selecció. Però ara mira cap a altres objectius personals.

RAFA CASALS ENCARA ESPERA / Un altre dels que té en ment si seguir o no seguir en la batalla del bàsquet és el pivot Rafa Casals. Després de marxar juntament amb Olcina del River al Sedis, ara espera saber quin serà el futur del club de la Seu d'Urgell, perquè hi ha rebaixes de sou pendents i a més el club estudia la fòrmula per mantenir la inscripció a la categoria EBA. «No ho tinc gens clar», és l'únic que va dir ahir l'home que, amb Olcina també, ha estat peça important en la selecció andorrana de bàsquet que ha obtingut l'or a l'Europeu de San Marino, tot i que estava mig lesionat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.