• A vuit dies dels Jocs el cap de Govern rep els olímpics, que respiren «il·lusió»

Esportistes i entrenadors, ahir durant la recepció oficial a Govern, amb Toni Martí presidint la taula. Foto: ÀLEX LARA

Una cosa són els actes del protocol, i altra la realitat, i aquesta, la de l'esportista que sap que en poc més d'una setmana és a la Vila Olímpica de Londres, està en pensar en el seu cos, en cuidar-se, en no cansar-se, en no ser de peu més del necessari. D'exemples en podem parlar de dos d'ahir mateix viscuts durant la recepció oficial a la delegació andorrana per part del cap de Govern, Toni Martí.

El primer, quan després dels parlaments de rigor, es brindava amb cava i la majoria dels sis elegits preferia l'aigua clara; i el segon, les mitges recuperadores que portava el nedador Hocine Haciane, qui ja havia parlat el dia anterior de la seva acumulació de cansament. ¡Recuperar, recuperar!

Amb les agendes plenes, les del cap de Govern –no està clar que hi sigui a la inauguració dels Jocs del dia 27, tot i que «hauria de ser-hi», segons va dir, perquè el dia d'abans l'agenda mana que sigui a París amb Francois Hollande– i les dels esportistes, que com Mònica Ramirez i Hocine Haciane, ahir eren a la recepció maleta olímpica en mà, esperant que acabés l'acte institucional per marxar ràpid cap a Barcelona, els dies previs a l'esdeveniment esportiu mundial de l'any són realment frenètics. Només cal fer una trucada al COA per adonar-se del ritme de feina o, directament, mirar als ulls de qualsevol dels sis esportistes, que els delaten il·lusió.

Aquesta paraula –«il·lusió»– va ser la més repetida pels esportistes quan Martí els donava torn per explicar com es trobaven davant de la cita olímpica. La curiositat la va posar el mateix cap de Govern, quan en preguntar-li a la jove Cristina Llovera –Albert Llovera i Claudina Rossell, pare i mare, els dos olímpics amb esquí alpí, eren a l'acte– com es veia, la velocista va contestar: «Una mica nerviosa», frase que va tenir resposta ràpida de Martí, com un reflexe, pim pam: «Més nerviós estic jo, amb el que tenim». L'estat polític, social i sobretot econòmic, que tot ho absorbeix.

Després de la xerrada, transmetre el suport als atletes i parlar de l'orgull de defensar Andorra a una cita com aquesta, va arribar la foto oficial a peu de carrer. A la imatge hi havia qui pensava en l'acte del protocol, però d'altres que tenien en ment marxar a entrenar, a agafar un autobús que sortia d'immediat, o a descansar les cames després de les sessions del dia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.