• El Cor de Cambra Caterva ofereix a la Capella de Sant Miquel un concert amb obres dels mestres renaixentistes de la Catedral de la Seu: Rafael Coloma, Pere Riquet i Joan Brudieu

Actuació del Cor de Cambra Caterva. Foto: FEMAP

Cada cop que hom torna a l' església de Sant Miquel, li vénen al cap els records d'altres concerts, casaments o, fins i tot, de com el recinte es converteix en un improvisat vestuari pels actors que participen en l'espectacle medieval del Retaule de Sant Ermengol –que cada any es representa als claustres de la Seu d'Urgell-. No cal dir que, tot plegat, omple de vida aquests espais de la ciutat, que foren pensats pel culte, però que s'enriqueixen amb els matisos que aporten cadascuna de les activitats que s'hi porten a terme. En aquesta ocasió, qui ens convidava a tornar-hi era el Cor de Cambra Caterva, de la mà del Femap.

Mentre s'esperava per entrar a l'església, entre els espectadors, ja es notava el caliu propi del que sap va a escoltar a una formació que és de casa. No en va el Cor Caterva fa trenta anys que va néixer a la Seu d'Urgell, de la mà d'Alfons Carrillo. El grup ja ofereix un bon currículum en la seva especialitzat que és recuperar, interpretar i difondre la música medieval i renaixentista d'un seguit d'autors vinculats, en una o altra forma, amb la Seu. La seva condició amateur em va portar a pensar en una imatge futbolística. No fa gaires anys tots ens sorpreníem quan sorgia un equip –que acostumava a ser originari d'un país nòrdic– capaç de plantar cara als grans clubs europeus, i que estava format per fusters, mestres o electricistes. Imagino que alguna cosa semblant els hi devia passar pel cap als integrants de la formació, veient la resta de cartell del festival. Tot plegat porta a pensar que, amb prou esforç i dedicació, hi ha molts camins per aconseguir formar part d'aquest cercle, que sembla tan llunyà i elitista, de la música, i fer un paper prou digne.

El repertori del concert es va iniciar amb dos obres de músics que havien estat mestres de capella de la Catedral de Santa Maria d'Urgell, com ara Rafael Coloma i Pere Riquet, per continuar dins el vesant de música més religiosa del concert –que també va ser la que va comptar amb acompanyament instrumental, un orgue i un violoncel–, amb els Goigs de Nostra Dona de Joan Brudieu. Un autor que va donar nom al festival embrionari del Femap durant 35 anys, i que es considera com un dels més importants en el gènere madrigalista de tota Catalunya. I potser perquè la condició d'amateur actua en el subconscient, i el significat del terme que si el traduíssim directament del francès voldria dir «el que estima», el segon tram del concert que es va dedicar als madrigals profans –també d'en Brudieu– i un especial relleu pels amorosos, va ser la més lluïda. Tot un exemple en aquests dies on qui sap si, donades les circumstàncies, tots ens haurem de tornar un xic amateurs per a que el carro vagi endavant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.