• L’empresa que va fabricar els panells inspeccionarà la façana la setmana que ve

A. L.
ANDORRA LA VELLA

Els Petits Cantors Lliures, al concert de Meritxell del 2011, al santuari canillenc Foto: el periòdic

Perplexitat. Aquesta és la reacció general entre els tècnics que han inspeccionat la façana de l’edifici de la Llacuna després de l’incident de diumenge, quan una de les plaques de vidre del pis superior va col·lapsar i va haver de ser retirada per una dotació de bombers. Un incident que va obligar a tallar el trànsit al carrer  de mossèn Cinto Verdaguer de la capital i que és especialment inquietant perquè ara fa tres anys el Comú ja es va veure obligat a canviar totes les plaques de l’edifici després que se’n trenquessin dues. A banda que és un tram transitat i un edifici molt concorregut. Aleshores es va determinar que la constructora no havia respectat les especificacions tècniques i havia col·locat unes plaques més primes –5 mil·límetres, en lloc dels 8 convinguts– i a més, amb unes fixacions que tampoc no eren les adequades.
Segons la directora de Cultura de la capital, Pati Bafino, tant l’arquitecte que va projectar l’edifici –Jordi Batlle– com la constructora –Locubsa– van examinar dimecres la façana acompanyats per tècnics del Comú i van comprovar que –ara sí– els panells eren del gruix exigit i que estaven correctament ancorats a la paret: «I la veritat és que no entenen com ha pogut ocórrer», diu Bafino. El més curiós del cas, continua, és que aquest mateix sistema de revestiment s’ha utilitzat en altres edificis de la capital, «i en cap cas hi ha hagut problemes». I és precisament per la convicció que les plaques no suposen cap perill per als vianants perquè estan ben subjectades i que es tracta d’un incident aïllat que s’ha desestimat, de moment, cobrir la façana amb una xarxa de seguretat, a diferència del que sí que es va fer el 2009.
Per mirar de determinar quines són les causes de l’incident, un equip de tècnics de l’empresa que fabrica els panells de vidre, que procedeixen d’Espanya, es desplaçarà la setmana que ve fins a la capital per inspeccionar la façana. El 2009 van ser dues les plaques sinistrades –que no cauen a plom, sinó que es trenquen en multitud de fragments, minimitzant així el risc de danys personals– i al final es va acabar substituint totes les de la façana. Amb l’afegit que la falta d’acord sobre qui havia d’assumir el cost de la intervenció va acabar enquistant l’incident: la Llacuna va estar més de mig any coberta per una xarxa. Sembla que aquesta vegada l’afer es resoldrà amb més celeritat, però ara mateix ningú sap com –canviant la placa sinistrada o substituint totes les peces– ni tampoc qui ho pagarà, això, per dir-ho a la manera de Josep Pla. Les respostes, la setmana que ve. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.