• L'equip d'Aloy fa un enorme sacrifici en defensa i perd amb el cap ben alt

Àlex Martínez s'avança a Promes davant la mirada de Nieto, ahir Foto: ÀLEX LARA

La UE Santa Coloma va posar punt i final al somni de jugar contra un rival de prestigi com és el Twente, de nou buidant-se en defensa contra un rival infinitament superior i acabant amb un digne 0-3.

La tàctica ahir era la mateixa que l'anada: aguantar fins que acabi la benzina. La UE va sortir molt ben posicionat al camp, de nou amb un onze ple de jugadors ofensius –Riera, Bernat i Boris per davant dels pivots, Vall en punta– que aquesta vegada s'havien de fondre en tasques defensives, com en l'anada, per evitar la golejada que es van endur a Holanda (6-0).

Amb el bon entremat defensiu dissenyat per Aloy al Twente li va costar entrar en el partit, tot i que ja d'inici va dur la iniciativa, amb el permís de la UE, que ja amb el xiulet inicial va mostrar les seves intencions amb una puntada al no res de Víctor Rodríguez.

La història de sempre, però. A la primera arribada amb cara i ulls va caure el 0.1. El sisè classificat de la darrera Euredivisie es va tirar tot el primer quart d'hora intimidant en el mig camp colomenc però sense mossegar. Fins que Verhoek va trobar un forat pel mig, va controlar la pilota i va driblar Rivas, que es va tirar als seus peus. L'àrbitre no va dubtar a assenyalar penal i i Janssen no va fallar ees dels onze metres, tot i que el meta andorrà va endevinar la trajectòria.

El gol no va modificar res. Els colomencs mantenien la concentració enrera tractant de no deixar espais i el Twente, amb l'eliminatòria vista per sentència, no apretava –tampoc ho necessitava– l'accelerador. El segon gol va arribar a pilota aturada, poc abans de la mitja hora de joc. Verhoek, que havia provocat el penal, va treure una falta per l'esquerra a cama canviada i al punt de penal va entrar Wisgerhof com una fletxa per rematar sense oposició davant la mirada atònita de Rivas.

Un gol més per demèrit en els marcatges que per encert visitant que va deixar els jugadors de la UE com groggys. Rubio va xutar a la tanca una falta a la frontal –l'única ocasió dels d'Aloy– i en la següent acció, de nou Verhoek, va trencar el fora de joc per la dreta i va assistir ras al seu millor aliat ahir en atac Plet perquè aquest marqués a plaer.

El 0-3 al descans va desembocar en una segona part infumable. El Twente no va voler riscos de lesions, es va dedicar a conservar la pilota en propietat davant una UE ja molt cansada i preocupada per no encaixar gols. Aloy era «feliç com mai» per la feina feta. El premi s'ha patit, però serà inoblidable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.