Video de l'entrevista. EL PERIÒDIC.

Transcorregut el primer any de la legislatura, el cap de Govern destaca el que entén més rellevant.

–¿De què n'està més orgullós d'aquest primer any de legislatura?

–Penso que hem fet una gran pedagogia que Andorra necessitava un canvi, necessitava una obertura econòmica perquè amb aquesta hi ha creixement. I en el fons, darrere el creixement el que hi ha és que es generen llocs de treball. I n'estic satisfet perquè penso que ho hem fet entre tots, no únicament el Govern, també el grup parlamentari i també penso que l'oposició, perquè això no es fa del dia a l'endemà. És un procés llarg que no comença en aquesta legislatura un canvi, com jo dic, mental també, i això està molt ben assumit per part de l'empresariat d'Andorra i també es mira amb molt bons ulls, pel que puc detectar, per part dels futurs inversors estrangers.

–No tot són flors i violes i també hi ha coses que han estat molt criticades. ¿Què seria el més negatiu del que ha passat aquest any?

–No és un canvi conjuntural, és un canvi estructural. Els nostres veïns no passen pel seu millor moment. El que a mi em preocupa més i penso que és el que ha de preocupar a qualsevol polític que s'honori, és que es continua accentuant el fet que cada vegada hi ha més gent que busca feina. Això és el drama que estan vivint moltes famílies, i això és el que preocupa a qualsevol polític en aquests moments. No jo com a cap de Govern. Estic convençut que és el que preocupa al nostre copríncep francès o al president de l'Estat espanyol.

–En aquest sentit, en el debat d'orientació política va anunciar una reforma del mercat laboral. ¿En quin sentit anirà?

–Hem de passar de les paraules als fets. És veritat que tenim avui en dia uns representants sindicals molt bons representants dins del sector de l'Administració però no és el cas dins el sector privat. Per tant, quan es parla del desplegament del títol II de la Constitució, aquest és molt ampli, però és evident que en aquests moments, com ho deia abans, que hi ha un canvi no conjuntural sinó estructural, necessitem també representants dels treballadors del sector privat. Per tant, aquesta reforma del Codi de Relacions Laborals i de la llei de drets i llibertats sindicals ha d'anar en aquest primer gran bloc. El segon gran bloc és que no entrant en la precarietat laboral de cap de les maneres, això penso que és gana per avui i fam per demà, el que hem de mirar és noves figures de contractació molt més flexibles. Insisteixo que flexibilitat no vol dir precarietat i per tant aquest és un segon gran bloc. Em preocupa molt en aquests moments, ja em preocupava durant la campanya electoral, que hi ha molts empresaris que ho estan passant molt malament i per tant s'haurà de buscar una fórmula que sigui equilibrada perquè moltes empreses no vagin directament a les fallides, perquè una fallida sí que és en definitiva una misèria per a l'empresari i també per al treballador. S'ha de pensar que això és un decret molt antic i que s'ha de modernitzar. Això és el tercer gran bloc. I també ho dic obertament, perquè no quedi cap classe de dubte, jo no sóc de l'opinió d'abaratir l'acomiadament.

–No tot han estat flors i violes i ara damunt la taula hi ha un dels temes més polèmics, com és l'heliport.

–No és el tema més important. En tot cas aquests dies dóna la sensació que sigui el tema més polèmic. Ho he dit i ho torno a dir i ho diré per activa i per passiva. Farem tots els complements d'informació que facin falta. La nostra gran prioritat és que la gent se'l faci seu. L'heliport, el 70% de la gent el vol. I puc entendre que també hi ha una part important de la gent que no el vol al costat de casa seva. Però el més important de tot això és la garantia que tenen del Govern, i si no ho hem aconseguit ens haurem d'esforçar més, és que la primera prioritat és les persones, la seguretat de les persones. D'altra banda, és un tema complementari a l'obertura econòmica, i per tant també important, vist el desenvolupament que estem fent, que no és un canvi conjuntural sinó estructural de la nostra economia.

–Aquí també és important l'IRPF, que comença a trobar oposició.

–He tingut ocasió de parlar amb la CEA, l'EFA, la Cambra de Comerç i no són taxatius amb el punt de vista com es va voler fer veure en alguns mitjans o potser ho van deixar interpretar o no ho van matisar suficientment. En tot cas no canvia la posició del Govern. Vam ser els primers a dir que el 2013 hi hauria un IRPF. Penso que en els diferents talls que hi ha d'haver tot són adhesions i ha de ser al mateix nivell d'una tributació baixa com hem aconseguit tant amb l'IGI com en tot el que hem fet sobre societats i activitats econòmiques. I això ho hem de tirar endavant el 2013, perquè la nostra obligació és que pròxim Govern tingui el sistema fiscal ja en plena aplicació.

–Aplicació de cara el 2014.

–Ja ho veurem, encara hi hem de treballar, però és molt possible que sigui d'aplicació l'1 de gener del 2014.

Per a més informació consulti l'edició en paper.