• El capità i buc insígnia del Pidasa Santa Coloma penja les botes després de 10 anys al Principat

Beto, durant un moment emotiu de la roda de premsa d'ahir Foto: ÀLEX LARA

Norberto Urbani, Beto (Argentina, 1975) torna a casa, a la seva Còrdova natal i després d'una dècada al futbol andorrà. El Pidasa Santa Coloma va fer ahir la roda de premsa de comiat del seu capità i buc insígnia. «Normalment no convoquem els mitjans de comunicació amb aquest motiu, però Beto mereix el millor adeu», va dir a mode de presentació el vicepresident, Xavi Torné. «Se'n va un gran jugador, però millor persona. Beto és important per al futbol del país. Diuen que el futbol deixa amics i ell és un cas».

El davanter del Pidasa va arribar amb 27 anys després d'una joventut vinculada a l'esport rei i plena de canvis; va començar al Racing de Còrdova de la tercera divisió argentina, va fitxar pel Tampa Bay dels Estats Units, d'allà va marxar sis mesos al Parma B italià, va tornar a l'Argentina i amb 24 anys va fitxar per l'Albacete, quan estava a Segona. Després va encetar les lligues de Panamà i Xile fins que va aterrar al Principat, quan ja pensava que deixava el futbol. «El meu germà [Chancha] ja era a Andorra i la idea era venir per treballar fins que va aparèixer el cuquet de futbol...». I va jugar 5 mesos al Principat, 3 anys al Ranger's i 6 al Pidasa.

Ara, a punt de complir els 37 anys, penja les botes un davanter que ha marcat una època en la Lliga Nacional. «Ho deixo perquè el cos ja no aguanta; tinc ganes de tornar a casa, amb la meva gent». Se'n va amb un bon grapat de pitxitxis, el rècord de gols en un partit (8) lligues i Copes Constitució, a més de tenir el privilegi de jugar competició europea, un luxe a l'abast de molt pocs futbolistes. De fet posarà fi al seu pas per Andorra amb la tornada de l'Europa League davant l'Osijek croat. L'únic que li ha faltat ha estat jugar amb la selecció: «M'hauria encantat, però no he tingut la sort de casar-me amb una andorrana», va bromejar.

Malgrat tot Beto ahir no estava trist i nerviós, sinó content i tranquil. Guarda un enorme record com per exemple «Els ‘piques' amb el Sant Julià, decisius per a la Lliga o els ‘pitxitxis' amb Polaco [Alejandro]. Ara, però, ja són quatre els equips que opten al títol i ha aparescut Víctor Bernat per superar-nos en gols. En aquests anys futbol andorrà ha evolucionat molt».

Ell té molta culpa en tot això. Ha estat una de les estrelles que més han brillat en la història de la Lliga Nacional, un jugador entranyable, un exemple per als joves, que serà recordat per tot el món del futbol, a banda dels colors de les samarretes. «El que em fa mal és que potser mai no tornaré a veure als amics que deixo aquí». Sigui on sigui ell, però, aquí sempre serà recordat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.