CÒNSOL MENOR DE LA MASSANA

Va arribar fa poc temps. Amb il·lusions renovades i amb les coses clares. Raul Ferré es manté molt ferm a les promeses electorals que va promulgar l'equip capitanejat per David Baró quan van guanyar les eleccions. Fer més amb menys i mantenir el deute encorralat, després de les fortes inversions d'anys anteriors.

–Després de més o menys mig any passades les eleccions, ara es presenten els comptes dels comuns i tothom sembla preocupat per reduir l'endeutament. ¿Què es planteja a la Massana?

–A nivell de comú mantenim la idea que varem dir a les eleccions: fer més amb menys. Per això, hem reduït en aquest trimestre més d'un milió cent mil euros. Ara estem a 40,12 milions d'endeutament. Amb un pressupost d'uns onze milions d'euros. Sense parlar de l'estació.

–¿I parlant de les inversions?

–Nosaltres ja varem fer moltes inversions. Ara volem mantenir el que tenim.

–Imagino que no volen ni parlar de fer obres noves.

–No, no és el moment. Ja s'han fet moltes obres. I a més, aquí a la Massana, a nivell de comú s'ha fet de tot, i ara ens toca mantenir aquestes noves infraestructures. Però sí que invertim. Per exemple, les escales per pujar a l'església. Ara les farem totes noves perquè estaven molt malmeses.

–Se centren llavors en tasques més de rehabilitació.

–Fem rehabilitació, millorem les voreres. Canviar rajoles, arreglar un mur que es caigui... Això ho tenim tot al dia. Són petites obres, però a la gent la beneficies molt. O la plaça del Quart. Es filtrava l'aigua, i ara ho hem millorat tot i canviat les jardineres.

–¿Això és estratègia per aquest any o de cara al futur?

–És perquè tingui duració d'uns anys. Obres noves, ara per ara, no es plantegen. Quan torni la bonança sí, per exemple volem ampliar el centre d'esplai. Tenim tanta canalla que se'ns queda petit. I amb pocs diners hem millorat àrees com la guarderia. Deixem tot net i arreglat per la canalla.

–¿Quin nivell d'endeutament es podria assolir aquest any?

–Volem intentar amb les reduccions de les darreres 22 mesures de gener i febrer assolir una minimització important. També volem revisar els terrenys llogats a particulars, descomptant-hi un 10%. Si podem, aquest any farem la reducció més notable que sigui possible. Si podem assolir un estalvi de 600.000 o 800.000 euros millor. Però poden sortir imprevistos, com si un talús d'Arinsal cau a una carretera, que comporta una despesa extraordinària. S'ha de recordar que fa dos anys, el pressupost del comú era de 22 milions d'euros. I ara l'hem reduït a 11 i s'està fent el mateix a nivell social. El que no es fa és instal·lar nous edificis o construir obres noves. Es tracta de mantenir el que hi ha.

–¿Es podria plantejar una retallada de funcionaris o dels seus sous?

–No retallarem funcionaris. El que sí que fem es que quan hi ha una baixa no es reemplaça. Mirem de continuar amb els recursos que tenim i d'estrènyer el cinturó.

–Parli'ns de la mesura per reactivar la construcció a la Massana de baixar del 15% al 5% la cessió en terrenys.

–Al programa portàvem baixar fins en aquest 5% la cessió econòmica en terreny urbanitzable consolidat. I quan varem fer la primera reunió de cònsols, a Canillo, ja ho varem proposar a tothom. Som conscients que ajudem a les persones que tenen parcel·les, i així animem a un sector de l'economia que està patint més que d'altres.

–I ara es parla d'eliminar totalment aquest percentatge.

–Teòricament, a finals de setembre o octubre ja podrem baixar del 15% fins al 5% o al 0%. I a la Massana, potser anirem al 0%. Durant els vuit mesos que durarà la llei.

–¿Es podria plantejar alguna altra solució per a la construcció?

–Amb la que hi ha ara, és complicat. S'ha construït molt. Però això és més per gent que té terrenys, per animar-lis a instal·lar-se un xalet. Si s'aconsegueix reactivar mínimament una part del sector, molt millor. Potser abans era massa la construcció que hi havia. Però tampoc està bé ara mateix, que no n'hi ha.

–¿Es podria pensar des del comú en desfer-se de propietats?

–Nosaltres no podem vendre res. Podem llogar o cedir on es facin les obres, però no ho pensem. I les cessions que es van fer a l'època van ser molt poques. El que no pot ser és que abans la construcció era massa nombrosa, i ara no en tenim. Només per arreglar jardins i coses així.

–¿I quins acords es podrien pactar amb Ordino com veïna de vall?

–Amb Ordino, tot el que puguem mancomunar entre els dos, ho farem per tal de poder reduir costos.

–¿I podrien arribar noves opcions conjuntes anunciades en un futur?

–Fa poc, els dos cònsols van pactar que la restauració de mobles i deixalleria ho farem conjuntament. Hem fet un conveni perquè Ordino entri al joc i es pugui beneficiar.

–A més de residus, ¿quines altres accions es mancomunen?

–A més de deixalleries, tot el relacionat amb residus, l'escola de música. I tot el que puguem. La central de compres també la tenim així per estalviar diners i també recursos.

–¿Es pot fer això amb les escoles bressol?

–El problema es que a la Massana no és comunal, sinó que funciona com una fundació, per tant no es pot mancomunar el servei.

–Vallnord va tancar en números vermells, ¿pot ser un problema gran?

–Nosaltres com a comú anem reduint el deute i no tenim problemes greus en la nostra activitat. Però a Emap sí que tenim un problema, i per això ara anem a buscar capital privat. D'aquí a pocs dies reestructurarem el capital per negociar el deute, i llavors començarem a buscar capital privat per entrar a l'estació.

–¿I ja tenen propostes?

–No, encara no. Estem esperant a tenir el dossier preparat, arreglat i llavors poder començar a buscar.

–¿Seria un primer pas per privatitzar l'estació?

–Voldríem mantenir un equilibri. Hem de fer un plec i llavors parlar amb privats com podria ser el poble o entitats bancàries.

–¿I una fusió entre Arcalís i Emap?

–Ja que estem en Vallnord conjuntament, si entrés capital privat a Emap estaria bé que també entrés a l'altra entitat. Si entrés capital privat i ens demanessin un lligam, jo crec que seria positiu tenir capital conjunt. A més, ara hi ha molt bona sintonia entre ambdós comuns. No hi han problemes al consell administratiu de Vallnord ni a enlloc. Existeix molt bona sintonia.

–Un objectiu a curt termini en turisme, ¿quin seria?

–L'estiu. L'hivern el tenim, això ja se sap. Però al menys voldríem tenir un parell de mesos i mig a l'estiu per desestacionalitzar.

–D'altra banda, ¿quina valoració fa d'aquests primers mesos al comú?

–Nosaltres estem contents, però és el poble el que ha de dir la seva. El que sí tenim molt clar és que fem el que vàrem prometre a la campanya. No estirarem més el braç que la màniga i fem més amb menys. El que volem fer és seguir amb una línia que a nivell social no baixem els braços, com donar feina als joves a l'estiu. També tenir cura de la gent gran i mantenir tot això.

–¿Com es van trobar els números a la parròquia?

–A nivell de comú, cap problema, va sobre rodes. Però a l'estació es van fer unes inversions molt importants i hi ha un deute considerable. S'han invertit uns 60 milions en l'última dècada a Pal-Arinsal. S'han de fer més inversions. Tot i que ara només en farem en serveis. Arreglar i remodelar els restaurants, i això val molt pocs diners.

Per a més informació consulti l'edició en paper.