• Óscar Pérez, vencedor a la Ronda, corre la Solidaritrail i dóna la meitat del seu premi perquè continuï la cursa

Óscar Pérez assenyala el públic que li agraeix el seu gest de solidaritat, ahir en un podi amb els tres homes i dones més forts de la Ronda dels Cims Foto: TONY LARA

Una bona persona és una bona persona aquí i en la Xina Popular. Óscar Pérez, guanyador de la Ronda dels Cims –va arribar dissabte a la tarda a meta–, va córrer ahir la Solidaritrail de 10km empenyent la cadira del Pau. Encara tenia forces per oblidar els 170km de la Ronda i tornar a la muntanya. Una vegada feta aquesta jugada mestra, en tenia una altra d'amagada. Quan ahir es va fer el lliurament de premis de totes les curses de l'Andorra Ultra Trail Vallnord 2012, Pérez, allà dalt del tot del podi, va demanar el micròfon i va dir que els veritables atletes eren aquells que, no podent anar a la muntanya per sí mateix, hi havien estat ahir gràcies a la Solidaritrail. Amb això, hi va afegir que, del premi que li pertoca per guanyar la Ronda, la meitat vol destinar-ho a l'organització «perquè la Solidaritrail es continuï fent». Aquest home mereix un monument a Ordino tant com cadascú dels 1.500 participants repartits en les cinc curses d'aquesta edició. Ni que sigui un monument al corredor anònim.

Ahir encara arribaven homes i dones amb cara de patiment al centre d'Ordino. Cap del Trail (35km), quan l'últim va ser Xavier Sala passades les quatre de la tarda de dissabte, ni del Celestrail (83km), perquè va tancar la cursa Cristian Burgos també dissabte a les 19.47h del vespre, però sí de l'Ultra Mític (112km), sent Patrick Zacharko l'últim heroi just en arribar a les 15.41 d'ahir, pocs minuts després d'acabar la festa de cloenda a la plaça amb el lliurament de premis. De la Ronda dels Cims per equips, el quart i últim conjunt (Bourdeaux Athlé) va arribar la matinada de diumenge, i de la Ronda dels Cims individual... ahir des de l'organització es va informar que esperarien l'últim corredor fins les 20.00. Els cinc últims van arribar passades les 19.40 d'ahir: Èric Soria (59h 41min 31s), Christophe Lozano (59h 47min 31s), Emmanuel Conraux (59h 50min 13s), Manuel Edo (59h 50min 17s) i últim Vicente Oliver al límit del temps, a les 20.03h del vespre: 60h 03min 26s.

EL LÍMIT ENTRE VALENTIA I BOGERIA / Aquests tres dies d'Andorra Ultra Trail han servit per viure moltes experiències per part dels corredors, però també dels seguidors, familiars, amics i fins i tot curiosos. Una conversa molt repetida era avaluar la gesta dels participants, i no eren pocs els espectadors que afirmaven en veure sortir als corredors de cada cursa que l'emoció del moment era tanta que feia ganes d'apuntar-s'hi. Amb tot, quan els corredors anaven arribant a meta moltes hores després amb aquelles cares de patiment, els comentaris variaven en els corrillos de gent en meta, i es parlava més del límit tan fi que hi havia entre la valentia i la bogeria, quan no la inconsciència. Val a dir que per participar en la Ronda s'han de demostrar aptituds. No s'hi apunta qualsevol, com tampoc a l'Ultra Mític, però sí que hi ha metges que asseguren que el límit de quilometratge és molt inferior als 170, als 112 i fins i tot als 83 del Celestrail.

Però el cos humà és fort. Joan Pallejà, dorsal 61 de la Ronda, 51 anys, que va arribar a meta a les 7.24h del diumenge (47h 24min de cursa), va dir ahir que hi tornaria «fins que el cos aguanti». Aquest és un sentiment que tenen la majoria dels participants: ¿Es mereixen o no un monument tots aquests corredors?

Per a més informació consulti l'edició en paper.