• L'UdA oferirà nous serveis d'idiomes el curs vinent amb l'objectiu de frenar el baix nivell d'anglès dels estudiants

Ho deia divendres –i així ho publicava ahir aquest mitjà– el prestigiós economista espanyol José Maria Gay de Liébana: Andorra, per créixer i ser atractiva econòmicament, ha de fer una aposta per internacionalitzar la seva universitat amb l'objectiu de captar alumnes forans. Però aquest posicionament no arriba de nou a la Universitat d'Andorra, que ja ha fet uns primers passos en aquest sentit. Fa uns mesos que treballa en un pla per millorar la qualitat lingüística dels seus alumnes i professors, i que començarà a obtenir els seus fruits el curs vinent.

I és que l'UdA s'ha proposat millorar el nivell d'idiomes del centre. Ha posat els fonaments del Pla d'acció per al multilingüisme a la Universitat, que té com a objectius incorporar l'anglès com a llengua de treball –també realitzant assignatures específiques en aquesta llengua–, i promoure al centre un entorn «multilingüe, multicultural i internacional», pensant en els alumnes del país que van a estudiar i a treballar a fora, però també per atraure estudiants europeus al Principat.

Quan parlem de multilingüisme parlem d'una gran varietat de llengües, va exposar Carolina Bastida, investigadora i membre del Grup de recerca en llengües de la universitat d'Andorra, però «la gran prioritat és la llengua anglesa», ja que és la dominant dins l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Seguidament, es vol potenciar el francès, «per la relació que té amb la història d'Andorra», i el portuguès pel gran nombre de persones d'aquesta comunitat que viuen al país. Finalment, com a llengua optativa, també es vol començar a introduir el rus. Això sí, sempre tenint en consideració que la llengua catalana ha de ser la principal i que també s'ha de promoure la seva qualitat lingüística.

Tornant a l'anglès, «els alumnes no tenen un gran nivell, no surten massa preparats dels instituts», va explicar Bastida. La conclusió s'extreu de les enquestes i proves de nivell realitzades als estudiants de l'UdA durant aquest curs. Malgrat que és una situació evidentment preocupant, no dista gens del que passa a les universitats catalanes i també espanyoles. La problemàtica és general.

LES PRIMERES ACCIONS / De moment, el grup de recerca ja ha completat uns qüestionaris per detectar el nivell de llengües tant dels estudiants com del professorat de l'UdA, així com la seva percepció del coneixement i quines són les seves llengües maternes. També s'ha interpel·lat sobre quins són els idiomes que els agradaria estudiar.

Cara l'any vinent, el pla començarà a aplicar-se d'una manera més pràctica, ja que la universitat oferirà a alumnes i professors serveis d'autoaprenentatge de llengües, en els quals podran comprar el material i fer cursos online.

Paral·lelament, es posa en marxa un servei de formació en llengua anglesa, tal i com s'informava el passat 14 de juny al BOPA, en què s'anunciava l'obertura d'un concurs públic. Estarà adreçat tant als alumnes com als professors, serà optatiu i comptarà amb professorat especialitzat. En el cas dels cursos a alumnes, tindran una durada de 45 hores –repartides en un semestre– i els comptaran com a crèdits universitaris que podran afegir al bàtxelor que estiguin cursant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.