• L'UdA i la xarxa Neoxoc fa cinc anys que localitzen neologismes a territoris catalans H A Andorra arriben de la mà de l'esport i de la crisi

Portades de EL PERIÒDIC, analitzades pels membres de Neoxoc Foto: TONY LARA

«Des del 2007 hem localitzat 6.000 noves paraules catalanes a Andorra», explica l'investigadora Carolina Bastida, membre del projecte Neoxoc, impulsat per la Universitat Pompeu Fabra i on hi participen universitats de Catalunya, el País Valencià, les Balears, el sud de França i la pròpia Andorra. La intenció és analitzar com de viva està la llengua catalana. Com canvia, com s'amplia.

Per aquest motiu, des de fa cinc anys els integrants de la xarxa a Andorra es dediquen, diàriament, a analitzar els mitjans de comunicació del país. A partir d'allà, i gràcies a un sistema informàtic, «anem extraient les paraules noves». Del treball en surten els neologismes, fins a 6.000 en aquest període en el cas andorrà, només superat pel territori barceloní.

A més de quantificar quantes noves paraules genera el català, «analitzem com i per què es creen», informa Bastida. Així, s'ha arribat a la conclusió que el 28% neix de manlleus d'altres llengües. Dins d'aquí, el 58% arriba de l'anglès, el 25% del castellà i el 6% del francès. Aquest percentatge de la llengua francesa és més elevat que a la resta d'universitats que participen al projecte, a excepció, evidentment, de la universitat de Perpinyà.

En relació al castellà, el que s'ha notat és que hi ha moltes interferències, expressions que utilitzem erròniament dins la llengua catalana. Com per exemple, «els esportistes es mediran amb els vuit campions», «ens estem adelantant a països importants» o el bailaor. En alguns casos és un ús deliberat, i d'altres és per interferències. Això és deu al fet que el castellà, a dia d'avui, «és la llengua més utilitzada en molts àmbits de comunicació».

I, ¿per què creem noves paraules? Les necessitats, en el cas andorrà, venen motivades sobretot per l'esport i també per la crisi. En són alguns exemples sprint, freeski o les mesures anticrisi.

100% andorranes

A més, pel que fa a Andorra el percentatge de paraules noves, és a dir, que no provenen de cap altra llengua, és molt elevat, arribant al 21%. I és que la realitat andorrana, manifesta Bardina, és molt diversa, amb mots com termolúdic, parròquialisme, ensenyança o cinquisme –en relació al polític Jordi Cinca.

El projecte Neoxoc només ha fet que començar. Bastida explica que ara volen analitzar la llengua també a través de la llengua oral, ja que el llenguatge periodístic no és 100% fidel a la realitat. En qualsevol cas, el català no s'atura.

Per a més informació consulti l'edició en paper.