• L'augment de la diversitat demana més polítiques de cohesió social, opina

Villatoro, Calres Álvarez Marfany, Vives, Torralba, i Duch, ahir Foto: ANA / M.T.

L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, que va participar ahir a la novena edició de la Càtedra de Pensament Cristià que se celebra a Sant Julià de Lòria, va parlar sobre els canvis que s'han produït a nivell de les diversitats existents a la societat, posant de manifest que actualment en conviuen moltes en una mateixa ciutat i que això fa que ja no es comparteixi tot. Villatoro considera que s'han de compartir un mínim sentiment de pertinença i una llengua de relació, però que, en canvi, la religió «no estarà més a la plaça pública».

El periodista va assegurar que la religió no serà mai més compartida pel conjunt de la societat com fa 50 o 60 anys, i que ja no estarà en un entorn públic sinó només a les cases i entre les famílies. De fet, Villatoro va indicar que la diversitat «és aquí per quedar-se», ja sigui a nivell religiós, lingüístic o generacional, ja que avui en dia les comunitats culturals estan cada cop menys vinculades al territori i són més transversals.

Segons Villatoro, s'ha passat d'un temps de diversitats entre territoris, a un temps de diversitats dins dels mateixos territoris o ciutats. Això, segons l'escriptor i periodista, demana més polítiques de cohesió social, i fa que alguns aspectes s'hagin de continuar compartint, com les lleis, els valors, la llengua de relació o un mínim sentit de pertinença, però d'altres deixin de compartir-se, com és el cas de la pròpia religió.

Duch parla sobre la identitat / A més de Villatoro, va intervenir el monjo de Montserrat, doctor en antropologia i guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any passat, Lluís Duch, que va parlar sobre els processos identitaris, que poden donar lloc «al millor i al pitjor», ja que la qüestió de la identitat es pot convertir en un factor agressiu.

En aquest sentit, Duch va parlar sobre l'independentisme a Catalunya, i va mostrar-se convençut que en un futur bastant immediat es decidirà sobre aquesta qüestió. En relació a Andorra, el monjo creu que pot servir de pauta de comportament ja que és un gran exemple de com un poble petit ha sabut guardar la seva identitat, tot i estar entremig de dos grans estats que sempre han estat molt centralistes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.