• El Govern fa un acte de «transparència» per defensar la ubicació amb el suport d'un tècnic expert de l'OACI

Hortelano, Reguant, Alcobé i comes, durant la reunió pública. A la galeria, Rosa Ferrer entra a la sala per a presenciar la reunió, ahir. Foto: TONY LARA

Si abans d'ahir era el Comú d'Andorra la Vella qui llançava la pedra, ahir el Govern va contraatacar amb una reunió pública adreçada a tota la població, amb l'objectiu d'explicar el seu projecte d'heliport nacional, i ser el «màxim de transparents» en els elements que els han portat a escollir com a emplaçament el Roc del Patapou. Ara bé, el ministre d'Economia i Territori, tot i que es va mostrar ferm en el seu convenciment que aquesta ubicació és la que millor s'adapta al projecte d'heliport nacional que vol desenvolupar el Govern, va llençar una corda a tota aquella ciutadania que s'hi ha mostrat contrària. Alcobé va assegurar que en els propers dies signaran el contracte amb l'UTE Cathelicòpters-Heliand que donarà el vistiplau a l'inici de la instal·lació, però que aquesta signatura quedarà «supeditada al projecte constructiu» i a la presentació «dels estudis pertinents per completar el plec de bases» que demostrin que la seguretat de les persones queda plenament garantida.

Alcobé va ser clar, i ho va repetir en més d'una ocasió: «no mercadejarem amb la seguretat de les persones», si el pla executiu no compleix els requisits «i hi ha evidències objectivables que s'assumeixen riscos per les persones» no es tirarà endavant. Malgrat tot, ahir tant el ministre com els seus tècnics, sobretot Ramón Reguant, cap de projectes estratègics, i Esteve Comes, director d'Ordenament Territorial, van avalar una vegada darrera l'altra la seguretat de l'emplaçament, del seu funicular i de l'escala alternativa, que permeten «complir les condicions suficients de seguretat» equiparables a les que presentaria un accés rodat. A més, la zona presenta un element natural rocós que protegeix la resta de la plataforma, argumenta el Govern, en relació al fossar que hi ha tot just iniciar-se l'esplanada.

Precisament l'accés rodat va ser un dels punts que més va escalfar el debat viscut ahir al Centre de Congressos, perquè després de la intervenció feta pel Govern, que va comptar amb l'anàlisi d'un enginyer aeronàutic de l'empresa Airia i inspector expert de l'OACI, Javier Hortelano, va ser el torn d'un caldejat debat. Un debat que va comptar amb intervencions de la cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, del polític Eusebi Nomen o del portaveu de la Plataforma No a l'heliport al Patapou, Isidre Bartumeu. No van venir sols, sinó acompanyats d'enginyers aeronàutics i fins i tot de pilots, que van qüestionar per què s'havia acceptat una oferta que al seu parer no complia el plec de bases. I van posar com a exemples que no té cap opció d'ampliació, que no hi ha equivalències de seguretat al que permetria un accés rodat o que no permetrà que volin totes les tipologies d'helicòpters recollides als requisits. Alcobé va reconèixer que en el tema de l'ampliació aquesta oferta «era la menys competitiva», però va refermar-se que en el còmput global, era la que la més favorable de les tres.

El tècnic de l'oaci, amb el projecte / La intervenció de l'expert de l'OACI va anar encarada a assegurar que els helicòpters no sobrevolaran zona urbana. Ho va repetir durant tota la reunió malgrat que no va aconseguir convèncer a bona part dels assistents, que en les seves intervencions seguien preguntant què passava amb l'hospital, el Sant Ermengol, i zones escaldenques com els Vilars. Hortelano va manifestar que de tot Andorra, el Patapou «és el millor emplaçament» en aquest sentit.

Aquest intent de convèncer, aquestes intervencions demanant unes explicacions que no acabaven de convèncer i que es repetien en les següents preguntes, van ser la tònica de les vora tres hores que va durar la reunió pública. El Govern segueix fidel a la seva postura, igual que ho estan els contraris al Patapou. La polèmica per tant, s'aviva. Alcobé reconeixia ahir que el més fàcil «hagués estat deixar el projecte a un calaix», però que fer política «és prendre decisions» i que consideren que es tracta d'un projecte amb «un clar benefici nacional».

Per a més informació consulti l'edició en paper.