• La carn de qualitat de vedella d'Andorra amplia els marges de beneficis H El reglament per tenir el segell de producte agrícola autòcton i de recepta tradicional està gairebé enllestit

El cònsol, a la dreta de la imatge, acompanya el mossèn i l'arquebisbe cap al lloc de la benedicció, ahir Foto: TONY LARA

L'arquebisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, va ser l'encarregat de beneir, ahir, les pastures i el bestiar a Setúria. La benedicció, però, no es va limitar a l'agricultura i la ramaderia, sinó que Vives la va fer extensiva a tota «l'economia productiva» del país.

Era la primera vegada que Vives oficiava aquest acte, que uneix «tradició i modernitat» –és una «realitat d'avui que fa mirar al passat», i aquesta és una de les «grans riqueses d'aquest país»–, i a més d'assegurar que per ell era un «motiu de molta alegria», l'arquebisbe va aprofitar per portar la benedicció més enllà del bestiar. Tradicionalment es beneïa el bestiar i les pastures, que eren la font d'aliment, i en l'actualitat cal beneir «l'economia productiva, solidària, i els béns, on es reparteixin amb justícia els beneficis», i això és justament el que el copríncep considera que «Andorra ha de viure».

De moment, sembla que les benediccions tenen efectes en aquest sector primari. El cap de Govern, Toni Martí, va assegurar que encara que es treballi en l'obertura econòmica, l'Executiu té clar que «la ramaderia és un dels puntals de l'economia». D'altra banda, la cabana ramadera gaudeix d'un bon estat de salut: a la Massana s'hi compten més de 300 caps de bestiar, segons va informar el cònsol major de la parròquia, David Baró, una xifra que es manté més o menys estable al llarg dels darrers anys.

A nivell nacional, i parlant de la carn de vedella de qualitat, el director del departament d'Agricultura del Govern, Landry Riba, va explicar que vista la situació econòmica general, «no ens podem queixar», doncs les vendes van molt bé i fins i tot s'han pogut ampliar els marges de beneficis, malgrat estar encara a l'espera de rebre el segell de qualitat d'Identificació Geogràfica Protegida (els protocols que imposa el tenir aquest segell ja s'apliquen). Tota la carn que es produeix de qualitat al país té sortida al mercat interior i les peces tradicionalment menys valorades s'han revaloritzat. En aquest sector, a més, «el volum de producció difícilment augmentarà», doncs la capacitat màxima del país es situaria al miler de vedells sacrificats a l'any i ara es troba entre els 800 i els 900 exemplars. Augmentar la producció implicaria fer «un altre producte, i ara això no es planteja».

I més enllà del bestiar, el departament d'Agricultura ja té l'esborrany del reglament i la imatge del segell de qualitat propi del país. Riba va explicar que es diferenciaran els «productes agrícoles autòctons» i les «receptes tradicionals». El reglament establirà uns criteris per tal de poder afegir a l'etiqueta dels productes el segell de producte agrícola, quan aquests s'elaborin aquí, i de recepta tradicional, quan malgrat la matèria prima s'hagi d'importar, l'elaboració i la majoria de procediments es realitzin al país com pot ser el cas de determinats embotits.

Per a més informació consulti l'edició en paper.