• El restaurant La Bohème s'estrena com a sala d'exposicions amb l'artista massanenca

Eve Ariza, a La Bohème, amb les deu bitlles de fang (i disparades) que conformen Blawling Foto: TONY LARA

Mirin aquestes pobres bitlles d'aquí al costat. Perquè són bitlles, i no pas pingüins despistats que han perdut la caputxa negra i que s'estan petant de riure ves a saber per què. Són unes pobres bitlles de fang, vaja, a les quals Eve Ariza ha disparat a boca de canó i amb una pistola d'aire comprimit. El resultat són, és clar, aquestes panxes abonyegades o directament rebentades que exhibeixen sense perdre el bon humor. No és que a Ariza li hagin entrat de cop pulsions bitllacides. No: és el que en queda, diu, després que aquestes deu bestioletes hagin intentat establir un simulacre de comunicació. Objectiu impossible del qual només se'n surt amb el cos –i ben sovint, també l'ànima– ple de nyaps, blaus, bonys, cops i estrips. Perquè la comunicació és al final una utopia, sembla que ens vingui a dir l'artista. Hi podem sentir, d'acord, però entendre són ja figues d'un altre paner. I per encarnar aquesta (in)comunicació a la qual estem condemnats Ariza ha creat aquestes bitlles disparades. Les ha batejat Blowling i durant els pròxims dos mesos faran companyia als comensals del restaurant La Bohème, que s'estrena com a espai d'exposicions de la mà de la galeria Jardin Cosmique amb l'objectiu d'oferir una plataforma als creadors del país i buscar-li un nou públic. En la conjuntura actual, en què el normal és que les galeries subsisteixin en un estat de pura inanició o que, en fi, tanquin la paradeta, és una notícia absolutament marciana que Pyrénées s'hi atreveixi. I més encara amb una obra tan conceptual com ho és la d'Ariza, embarcada des de fa un lustre en l'aventura del Bla, que és com ha batejat la seva personalíssima incursió en el procel·lós univers de la (in)comunicació personal.

A les deu bitlles que fan la viu viu a La Bohème les acompanya el Llibre animat. Una peça que també juga al bla i que també vam poder veure fa un parell de mesos al Jardin Cosmique escaldenc, en aquella cosa tan curiosa que va ser Llibre d'art. Un volum –segur que ho recorden– amb fulls de ceràmica que giren cadascun al seu aire i que porten els blas no impresos, sinó incrustats. També aquí es tracta –ehem– reflexionar sobre el que diem i el que entenem o e lque volem entendre. I amb aquest aire lúdic, humorístic i participatiu –perquè les pàgines es poden moure segons l'estat d'ànim del lector– que Ariza ha convertit en marca de la casa. Dos peròs, només: que hi hagi tan sols dues obres, i els preus, francament dissuassoris.

Per a més informació consulti l'edició en paper.