• El pintor s'endú un accèssit al concurs Art & Sport i exposarà a Londres durant els Jocs

Francisco Sánchez amb Excel·lència, l'obra premiada a Lausanna. Foto: TONY LARA

Amb la mel als llavis. Millor que la mel, la medalla de xocolata, que és com en l'argot esportiu s'anomena la que li toca al quart classificat. Aquest regust amarg és el que va tastar ahir el pintor Francisco Sánchez, després que el Comitè Olímpic Internacional (COI) fes públic el veredicte del concurs Art & Sport: Excel·lència, el carbonet amb què s'havia endut la fase andorrana i que concorria en la fase internacional del certamen, havia merescut el primer dels cinc diplomes en joc. Una quarta posició ben honorable, sí, però que el deixa a un pam de la glòria que comporta entrar a formar part de la col·lecció del COI que s'exposa al Museu Olímpc de Lausana –honor reservat als tres medallistes–, i a un pam també de la molt sucosa bossa que reparteix el premi: 30.000 euros per al primer classificat (l'italià Volha Piaschko, amb In cerca dell'armonia), 20.000, per al segon (la romanesa Luisa Balaban, amb Excellence Rising), i 10.000 per al tercer (la portuguesa Isabel de Cunha Lima, amb Hope).

Sánchez –ja s'ha dit– s'ha hagut de conformar amb la medalla de xocolata, i ho assumia ahir amb l'esportivitat reglamentària: l'important, ja se sap, és participar. I encara més, quedar en una posició destacada entre la setantena d'artistes de 44 nacionalitats que concorrien a la fase final del concurs Arts & Sport. En aquest cas, a més, els diplomes acompanyaran els guanyadors en l'exposició que tindrà lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost a la galeria Guildhall Art de Londres, coincidint amb els Jocs Olímpics: «Quedar quart fa una mica de ràbia, però s'ha de mirar pel costat positiu: que t'exposin en una bona galeriade Londres és interessant», diu el pintor. Immediatament després, els medallistes se n'aniran a Lausana, mentre que els diplomes tornaran a casa: Excel·lència engrossirà el fons d'art del Comitè Olímpic Andorrà.

L'obra és un carbonet sobre tela de gran format amb què Sánchez ha passat pel seu personalíssim sedàs estilístic els valors olímpics que constituïen l'eix temàtic del certamen: excel·lència, amistat i respecte. «Els vaig portar al meu terreny, el del paisatge fantàstic», diu. «De fet, si prescindís de la simbologia olímpica, ningú no diria que es tracta d'una obra diguem-ne d'encàrrec». En qualsevol cas, el jurat sembla haver valorat especialment la concreció del concepte d'excel·lència: un cub amb els anells i el pebeter olímpic que corona una escarpada muntanya i al qual s'arriba a través d'unes escales vertiginoses: «El que pretenc transmetre és la idea que per arribar a l'excel·lència cal fer un camí llarg i tortuós, exalçar els ideals de superació i perseverància».

El dibuix de Sánchez es va imposar en la fase nacional del concurs a les altres quatre obres que hi concorrien en la modalitat de pintura, mentre que l'ordinenc Toni Cruz es va endur la d'escultura amb Gènesi, també davant de quatre contrincants. Cadascun es va embutxacar un premi en metàl·lic de 2.000 euros. Recordem que va ser aquest el concurs per al qual el ministeri de Cultura –en el qual havia delegat el COA l'organització– va assajar aquella singular convocatòria a la carta de la qual van quedar exclosos els artistes que no constaven al directori oficial. La directora de Cultura, Montserrat Planelles, ho va considerar el més normal del món; els artistes que en van quedar exclosos, en canvi, van posar el crit al cel. I al final, només s'hi van presentar una desena d'obres. És el que passa quan es fan les coses amb nocturnitat, i quan la nocturnitat es considera el procediment normal.

Per a més informació consulti l'edició en paper.