• La ceramista Judith Pellicer exposa al CAEE una sèrie inspirada en la iconografia medieval

La ceramista barcelonina, rere una rajola que «interpreta» ?diu? la Mare de Déu de Meritxell Foto: TONY LARA

Els romàntics catalans van decidir un dia, allà cap a finals del segle XIX, que el romànic nostrat havia de ser una cosa així com l'art nacional del seu racó de món. I del nostre, de passada. I contra tot pronòstic, se'n van sortir prou bé. D'acord: bona part d'aquell patrimoni –que ens ho diguin a nosaltres– va ser venut pel mossèn de torn, transplantat, desterrat o directament espoliat. Però aquesta és una altra història. El cert és que el romànic s'ha imposat indiscutiblement com l'art del país, i ja poden venir experts d'aquí i d'allà a dir-nos que no, que el bo és el barroc: no hi ha res a fer. El que compta i el que ven és el romànic.

L'autèntic, és clar –se'n recordarà el lector dels 3,5 milions d'euros que el govern Pintat va desembutxacar per recuperar els frescos de Santa Coloma, avui enterrats a l'antic edifici de Bombers– i també l'estrafet, el de cartró pedra. Així que la sala de les maquetes romàniques del Centre d'art d'Escaldes (CAEE) exposa fins al 30 de setembre A l'ombra del romànic, una trentena de peces de la ceramista catalana Judith Pellicer inspirades obertament en la iconografia i les tècniques medievals. Insisteix l'artista que no s'ha limitat a «copiar», sinó que ha interpretat els models romànics originals. ¿Com? Afegint a l'austera paleta dels mestres del segle XI –que s'havien d'acontentar amb el vermell, el negre i el blanc– una varietat cromàtica desconeguda en la ceràmica medieval, aquestes rajoles o sucarrats cuits a baixa temperatura, que es col·locaven entre els llistons de les parets, que tant li agraden a Pellicer i que constitueixen el gros de la mostra.

La ceramista té una predilecció especial per les marededéus. Al tercer pis del CAEE n'hi ha un bon elenc: la de Sant Climent de Taüll, la de la Llet de Betesa, la de Santa Margarida der Vila-Seca i també la de Meritxell. No és l'única concessió andorrana: A l'ombra del romànic inclou també el llop amb llengua trífida de Sant Miquel de la Cortinada i –atenció– fins i tot dos dels sants –Silvestre i Gregori– del conjunt mural de Santa Coloma. Hi ha més: lipsanoteques –sense relíquia, ep– frontals d'altar, pantocràtors, baldaquins... Tot, en versió contemporània, és clar. Per cert, l'exposició fotogràfica sobre la Primera Guerra Mundial, clausurada diumenge, va congregar prop de 2.500 visitants. La pròxima cita, dijous, amb El jardí de les meravelles i les litografies de Miró.

Per a més informació consulti l'edició en paper.