• El representant d'Heliand es va declarar en fallida l'octubre passat, fet que deixaria «nul·la» l'adjudicació

Minguillón i Ferrer surten del Govern després de presentar-hi recurs, ahir al migdia Foto: TONY LARA

Els cònsols d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer i Jordi Minguillón, van presentar ahir el ja anunciat recurs d'alçada a Govern, en contra l'adjudicació de l'heliport nacional a l'UTE Heliand Cathelicòpters. En un llarg exposat d'una cinquantena de pàgines, el Comú argumenta fil per randa tots els punts que justificarien la nul·litat de l'adjudicació i que per tant, comportarien la suspensió de la infraestructura al Roc del Patapou. Hi ha qüestions mediambientals, de seguretat, de competències, i també crítiques respecte a les condicions de licitació i a les puntuacions per decidir el projecte guanyador. Però també hi ha qüestions que van més enllà d'un projecte encapçalat per dues empreses, una catalana i una d'andorrana, i que es relacionen amb la història de la zona i amb els seus propietaris. Segons la corporació, hi ha suficients elements per determinar que pel Govern preval «el caprici d'un particular» abans que «la població, la seguretat i l'interès públic».

En el recurs presentat ahir al migdia a l'edifici de Govern, el Comú s'interroga sobre quin ha de ser «l'interès tan gran» de l'Executiu que provoqui que s'hagi «obcecat» en escollir aquest emplaçament, i també es qüestiona «què deu tenir de particular el senyor Antoni Rebés –propietari dels terrenys– per a gaudir de tanta tolerància i benevolència en matèria d'heliports», recordant que ja se li va concedir una llicència privada d'heliport a casa seva fa uns anys al mateix Patapou.

En aquest sentit, s'informa que el propietari ha cedit als licitants el terreny pel període de la durada de la concessió –40 anys– a raó de 10.000 euros al mes. «L'exagerada xifra sols té raó d'haver estat fixada per tal que en moment d'eventual reversió en forma de rescat o altra situació similar, el Govern hagués de pagar aquesta abusiva suma», manifesten al recurs. Pel Comú, «sobta» que l'Executiu no hagi desplegat la més mínima atenció i «no hagi frustrat aquesta maniobra tan evident com abusiva».

El representant d'heliand, en fallida / Un altre dels aspectes que fa sortir a la llum el recurs presentat per la corporació és que el representant d'Heliand es va declarar en suspensió de pagaments l'octubre de l'any passat, segons consta a una publicació del BOPA. Aquest fet implica que va signar una declaració jurada falsa a l'oferta que va presentar per al concurs del Patapou. I és que un dels requisits del plec de bases deixa clar que no poden licitar persones físiques o jurídiques que estiguin declarades en suspensió de pagaments o en fallida. A tot això, s'ha d'afegir que les accions d'aquest representant de l'empresa es troben «embargades, juntament amb tots els seus béns, nogensmenys que per nou embargaments judicials des de l'any 2003 i seguits per oficis de sis Batlles».

A més, seguint en aquest punt, el Comú critica que els serveis de Govern no comprovessin ni valoressin les dades dels licitants, i més tenint en compte que «era tan fàcil de fer com verificar el BOPA».

D'altres consideracions que vol posar de manifest la corporació de la capital en el seu recurs de reposició van relacionades amb la modalitat emprada per fer la convocatòria, ja que el fet que sigui un concurs que englobi la gestió de les línies de vol, la construcció i la gestió de l'heliport, i que no hagi estat el Govern el que hagi proposat l'emplaçament, no hauria de ser vàlid. Així mateix, es considera que no és legal que la concessió sigui a trenta anys i prorrogable per deu anys sota noves condicions. A més, el recurs denuncia que no es compleix tota la normativa en matèria de seguretat i que el sistema d'extinció d'incendis no està correctament dimensionat, esdevenint perillós.

En cas de sinistre, paguem tots / En les seves conclusions, el Comú d'Andorra la Vella, vol exposar que «el fet d'autoritzar l'heliport d'Andorra en aquell precís indret de risc geològic real i ben conegut, sense accés rodat (...), fa néixer responsabilitat de l'administració governamental, en cas de sinistre sobre les persones i els béns. «Allò racional i raonable hauria estat de minimitzar el risc», continua, «però al contrari s'ha preferit l'emplaçament més arriscat». En conseqüència, en cas de sinistre, «el Govern, l'hisenda pública, és a dir els diners de tots, es poden veure abocats a pagar molts milions». I aquesta responsabilitat del Govern «pesarà durant 40 anys», conclou.

Amb el recurs entrat, ara el Govern té dos mesos per pronunciar-se, ampliable a 30 dies més. Si l'Executiu opta pel silenci administratiu, el Comú procedirà a la via jurisdiccional. Ahir la cònsol no es va mostrar massa confiada en què aquest recurs faci canviar d'opinió al Govern, però «desitjo que la fonamentació jurídica que els presentem els faci reflexionar i que realment parin l'adjudicació i no firmin el contracte».

La plataforma No a l'heliport al Patapou també va presentar ahir recurs, seguint les línies del Comú.

Per a més informació consulti l'edició en paper.