La fins ara presidenta dels Verds d'Andorra, Antònia Escoda. Foto: TONY LARA

Tres anys de presidenta del Verds. Antònia Escoda tanca una etapa política i el balanç és positiu: els comptes estan sanejats i la formació s'ha convertit en un membre de ple dret del Partit Verd Europeu.

–¿On eren els Verds quan va assumir-ne la presidència i on són ara?

–Quan vaig assumir la presidència dels Verds, veníem d'una important derrota electoral. Estàvem en un moment econòmicament complicat perquè ens havíem gastat molts diners en la campanya de les generals del 2009 i teníem diversos temes pendents pel que fa a la relació amb el Partit Verd Europeu. La idea quan vaig entrar era solucionar tot el tema del deute, avançar en la relació amb els Verds europeus i, alhora, rellançar una mica la dinàmica del partit després quedar-nos totalment destrossats. Després de les eleccions del 2009, la Isabel Lozano va dimitir i vaig creure que sí, que amb la resta de l'equip podia agafar les regnes del partit i mirar de tirar endavant les coses. Aquests tres anys han estat durs perquè, a banda del deute que teníem, vam perdre una de les fonts d'ingressos, que era la representació a la CASS. Això va fer que perdéssim la seu social del partit, que era un espai obert a associacions, sindicats...

–¿En quina situació es troba el partit a dia d'avui?

–A dia d'avui tenim els comptes totalment sanejats. Hem après a fer campanyes amb poc pressupost. I pel que fa al Partit Verd Europeu, hem passat d'observadors a ser membres de ple dret. Això és molt important de cara a la continuïtat dels Verds d'Andorra perquè el fet de tenir un partit internacional que et dóna suport també significa que ja hi ha molta feina feta. Tot i que moltes coses no són directament extrapolables a Andorra, sí que hi ha temes que en línies generals també ens interessen aquí. Tens un fil conductor i, a partir d'aquí, has de fer una feina local.

–Els Verds tenen representació comunal per primera vegada.

–Les eleccions generals del 2011 van marcar un punt d'inflexió. Fins llavors, els Verds posàvem tres condicions a qualsevol pacte preelectoral: la rebaixa de la nacionalitat als 10 anys de residència, el vot dels residents a les comunals i la modificació de la llei electoral. Però a les eleccions generals del 2011 ens vam plantejar: ¿Volem continuar treballant des del carrer o intentem fer un pas endavant? No es tracta de renunciar ideològicament a aquestes qüestions, per suposat, però vam pensar que no necessàriament havien de ser el centre d'una negociació d'un pacte preelectoral. Es va intentar treballar un pacte amb el PS, que no va tirar endavant, però aquest pas previ ja s'havia fet. Quan van arribar les comunals, es va decidir que cadascú a dins de la seva parròquia mirés els pactes als que podia arribar.

–I es va arribar a un acord a la Massana.

–La Jael Pozo va arribar a un acord a la Massana amb la candidatura de Ciutadans Compromesos. Ens va explicar el seu projecte i el congrés li va donar ple suport. Personalment crec que és una bona cosa. Vam fer aquesta aposta i crec que s'ha d'arribar fins al final perquè és l'ocasió de demostrar que no només estem aquí per ser la veu de la consciència, sinó que tenim un projecte i que som capaços de tirar-lo endavant.

–¿Seguiran per la via dels pactes preelectorals?

–El que nosaltres volem és que es canviï la llei electoral –tal i com està ara, t'obliga als pactes preelectorals. L'experiència a la Massana pot sortir bé i, quan tinguem perspectiva de la feina feta, podrem valorar-ho. Però penso que el que no hem de perdre de vista és que el que nosaltres volem és una llei electoral diferent. I no diferent perquè ens afavoreixi a nosaltres, als Verds, perquè puguem entrar nosaltres a les institucions. Volem tendir a equiparar un ciutadà a un vot. Per això demanem el vot dels residents a les comunals. Volem que cada vegada decideixi més gent i facilitar que entrin a les institucions altres forces que no siguin les principals. La idea no és afavorir els partits petits, sinó que hi hagi totes les veus al Consell General, que tota la ciutadania estigui veritablement representada.

–¿És molt cansat, picar pedra des de fora de les institucions?

–A mi m'agrada. Segur que és més dur ser un d'aquests partits que arriben al poder i adonar-te que aquella idea que defensaves no la pots dur a terme per totes les pressions que reps, els lobbies i altres històries.

–¿Als Verds també els passaria?

–M'agrada pensar que nosaltres seguiríem defensant les nostres idees des de les institucions. A nivell general, em pregunto si són els polítics els que estan manant en aquests moments. Tens el president de França, que ha de donar explicacions a tota una sèrie de lobbies, sobretot als financers. El mateix passa a Espanya. No vull ni imaginar com deu ser aquí a Andorra quan entres en una institució com és el Govern, que està sobreendeutada.

–¿Confia en l'economia verda per sortir de la crisi?

–Ara que hi ha hagut precisament la Cimera de Rio, hi ha hagut molta controvèrsia. Perquè «economia verda» no és pintar de color verd el que hem fet sempre. S'ha d'anar amb compte quan es parla de mesures econòmiques/ecològiques. Per exemple, tot el tema de les emissions: està molt bé que hi hagi limitacions, però si obres la possibilitat de comprar quotes d'emissions, ja es desvirtua totalment la idea inicial. Ens ho hem de mirar tot amb ull crític. Si realment vols canviar les coses, has d'anar a l'arrel del problema i començar de cap i de nou. ¿És més creixement el que ens cal?

–¿Quin és el seu futur polític?

–Continuo militant als Verds i continuo amb la meva línia. Hi ha molta feina per fer i no podem perdre més temps perquè hi ha qüestions importants damunt la taula que, com a Verds, les hauríem d'estar treballant.

–¿Com ara?

–Els Verds hem tingut representant a la CASS i amb la que està caient, en el tema de la sanitat i en el tema de les pensions, no podem estar callats. Ho hem de treballar molt seriosament i hem de dir-hi la nostra. És important que els Verds, precisament pel coneixement que en tenim des de dins, tinguem un posicionament clar en tota aquesta qüestió. I també hem de tenir un posicionament molt clar respecte a l'obertura econòmica –en aquest cas, ja hi ha un company que hi està treballant. Llavors hi ha tots els moviments ciutadans. Crec que ningú no els pot obviar. Si et mous una mica per les xarxes socials, veus que hi ha moviments, i no només de protesta, sinó que la ciutadania s'està organitzant també al voltant de la solidaritat. Els partits no només han d'estar a l'aguait d'aquests moviments, sinó que han de seguir-los una mica. L'enquesta del CRES revela que la majoria de ciutadans creuen que els residents han de votar i estic contenta perquè els Verds ja fa deu anys que ho estem dient. Però segur que hi ha temes en què la ciutadania ens passa per davant, com pot ser tot el debat a l'entorn dels mecanismes per aconseguir una democràcia més directa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.