• Una jove perd l'autorització en marxar per raons de salut de la seva germana andorrana

A dalt, els Serveis d'Immigració. A baix, resolució retirant l'autorització de residència, signada pel ministre Vila Foto: TONY LARA

Són diverses les veus que denuncien que hi ha persones a qui s'està retirant el permís de residència quan tenen arrels i família al país. Gent que per diferents circumstàncies de la vida s'ha vist obligada a marxar temporalment i que, en tornar, es troben que han perdut tots els drets. És el cas d'una jove espanyola que va marxar amb la família a finals del 2009 per raons de salut de la seva germana petita –aquesta amb nacionalitat andorrana–, i un cop rebut el tractament prescrit, torna i es troba que se li anul·la l'autorització de residència. Aquest no és l'únic cas, i és una situació que sembla que s'ha accentuat com a conseqüència de la crisi.

El Ministeri de Justícia i Interior considera que, malgrat estigui acreditada la malaltia de la germana, «no s'ha aportat cap certificat mèdic que justifiqui aquesta necessitat de marxar del país» i, per tant, com que ha estat més de dos anys residint fora el Principat –del setembre del 2009 fins a finals del novembre del 2011–, doncs acorda «anul·lar l'autorització de residència». Així es llegeix a la resolució que signa el mateix ministre, Marc Vila. El pare, però, té treball i per tant el matrimoni té permís de residència. La filla petita, per la salut de la qual van haver de marxar, té nacionalitat andorrana, i en canvi a la filla gran li retiren el permís de residència, doncs ja és major d'edat –la incoacció de l'expedient a principis del juny de l'any passat, quan la jove tenia 18 anys.

Així doncs, la noia es troba en situació irregular, mentre la família resideix legalment al país. La noia ha fet ús del seu dret de recórrer la resolució.

ALTRES CASOS / Però no és l'únic cas. Més enllà de les múltiples persones que perden la feina i en caducar-se'ls el permís de residència passen a estar en situació irregular al país, n'hi ha d'altres a qui «es convida» a tornar als seus respectius països d'origen. Molts d'aquests casos són persones que han marxat en perdre la feina a la recerca d'una nova oportunitat fora les fronteres andorranes. I en tornar, perquè aquí encara tenen la família i arrels després d'haver-hi viscut durant un llarg període de temps, es troben sense permís de residència i sense accés als ajuts socials, doncs el comptador per accedir-hi es torna a posar a zero. Encara que tinguessin permís de residència en vigència per encara un grapat d'anys, en marxar han de tornar a començar de nou.

Hi ha d'altres casos més rocambolescs. És per exemple el d'un andorrà que va marxar a viure fora del país, es va casar i va inscriure la dona al registre andorrà. Ara en tornar, a la dona li neguen l'entrada, expliquen fonts consultades per EL PERIÒDIC. Una altra persona, amb la família a Andorra, marxa amb la parella a viure més enllà, però la relació es trenca i torna a casa els pares. Però també es troba que se li nega el permís de residència.

Però no s'acaba aquí. Una altra persona ha fet públic en una pàgina de Facebook el seu cas. És andorrà i, quan en un moment de la seva vida va necessitar recórrer als serveis socials, aquí li van demanar per què no se n'anava del país, donat que no és nascut aquí.

ELS EFECTES AMB LA CRISI / Ha estat amb la crisi i les dificultats que passen moltes famílies que aquests casos han sortit a la llum. També perquè en demanar ajudes moltes persones es troben que se'ls deneguen, i se'ls «convida a marxar». Així mateix ho van explicar els representants del Partit Liberal (PLA) fa unes setmanes, amb motiu d'una demanda d'informació entrada al Govern per conèixer quanta gent accedeix als ajuts socials i a quanta se li denega, i els motius de la negativa.

Cal tenir en compte, també, que en retirar el permís de residència i treball, es nega a aquesta gent la possibilitat de trobar un lloc de treball al país i refer la seva vida, i per tant deixar de dependre d'ajuts, ja siguin públics o privats.

Per a més informació consulti l'edició en paper.