Marc Cornella atén EL PERIÒDIC a la seu del Partit Socialdemòcrata Foto: TONY LARA

Secretari d'organització del Partit Socialdemòcrata. Transcorregut un any des de l'elecció de l'actual executiva del Partit Socialdemòcrata, Cornella explica com està l'organització.

–¿Quina és la feina del secretari d'organització? De totes les figures potser és la menys coneguda.

–El secretari d'organització el que fa és vetllar moltíssim pel funcionament intern del partit, en quant a pressupost, secretariat, actes de reunions, etcètera.

–Coordinar una mica partit, grup parlamentari, comitès parroquials, comissions...

–Això és una tasca de l'executiva en general. El secretari d'organització és més funcionament intern. El president té la representació més institucional, és la primera espasa. I la primera secretària també té molta importància a nivell de compareixences públiques, de marcar una mica la pauta en molts sentits.

–L'estiu passat hi va haver unes quantes baixes de militants que podríem dir il·lustres, i semblava que molts havien d'abandonar el vaixell. ¿Quants ho van acabar fent?

–Ara s'ha equilibrat la balança. Ara estem en una dinàmica totalment positiva. El que va passar és que militants històrics i amb un pes polític determinat van deixar el vaixell i aquests militants tenien l'acompanyament d'altres militants, la seva repercussió, i això va fer que en marxessin més.

–Aquí potser va fallar l'organització interna. ¿No es van saber gestionar els corrents interns? Ja sé que va entrar a l'executiva després.

–Sí, és evident que no hi era i no vaig participar en les aproximacions i allunyaments, però crec que hi havia persones que tenien bastant clar el seu posicionament fora del partit.

–¿Què vol dir? ¿En qui està pensant?

–Amb Rosa Ferrer.

–Aquesta és una.

–Sí, és una persona, que és la cònsol major de la capital del país, que n'arrossega d'altres, i és una persona que probablement la tornarem a veure en la política nacional quan acabi la seva trajectòria comunal. Sempre he sentit a dir que en un vaixell, quan hi ha massa persones que volen fer el mateix, acaba per no funcionar.

–Acaba per haver-hi algun motí i algú ha de saltar.

–Exacte.

–En preguntar per la gestió dels corrents interns pensava més en Esquerra Socialista, que al final, si no van acabar plegant tots en bloc, gairebé.

–Van plegar varis. Tenien uns plantejaments determinats i pensaven que el partit potser estava fent massa concessions. Concessions que potser ells no veien del tot bé. De totes formes, jo no estava en aquestes taules i per tant no ho conec massa, però també és cert que d'altres persones d'Esquerra Socialista encara les tenim, estan amb nosaltres i n'hi ha exemples a l'executiva. Per tant, el que està claríssim i del que realment puc parlar és que a aquesta executiva el tarannà dialogant i obert no li falta.

–També ha fallat la comunicació no només a dins sinó també de portes en fora, com s'ha repetit des del partit i com demostren enquestes i eleccions. ¿Què fareu per arreglar-ho?

–Hi estem treballant moltíssim. Tampoc puc desvetllar temes que sortiran a la llum pública de cara al setembre, però estem treballant moltíssim la comunicació envers la ciutadania. A nivell intern estem activant molt les comissions de treball. De fet, obrim un procés permanent congressual, que vol dir que des de ja a l'executiva tractarem una sèrie de temes que sotmetrem a la militància a través de les comissions, i és possible fins i tot que alguns temes els obrim a la ciutadania.

–Voleu recuperar els grups d'opinió.

–Sí, ho tenim al nostre full de ruta com a grups de discussió. I aquest full de ruta es va presentar al congrés del juny passat, en el qual se'ns va escollir com a executiva, i el continuem tenint present i l'anirem actualitzant i tirant endavant. I també en aquest procés congressual marcarem tota una sèrie de temes que sotmetrem a la militància, que esperonarem moltíssim les comissions perquè hi treballin i en el congrés ho presentarem.

–Entre aquests temes, ¿un seria el de rebaixar l'accés a la nacionalitat?

–Segur.

–¿I algun altre? ¿L'avortament?

–Més que l'avortament, segur que tractarem aquest tema, la despenalització de l'avortament. El sotmetrem a la militància, l'analitzarem internament i veurem quin quòrum hi ha per tirar-ho endavant. S'obre aquest procés i sotmetrem a la militància varis d'aquests temes, no em faci anticipar molts d'aquests temes...

–Però algun... Ja sé que el posicionament no me'l podeu dir perquè s'ha d'adoptar primer per la militància a finals d'any.

–El que puc dir és que el que volem és fer un plantejament de veure com ens diferenciem realment, en temes concrets i específics, d'altres partits polítics.

–¿Aquesta diferenciació serà suficient per millorar la imatge del partit? ¿És això el que falla?

–No, aquesta diferenciació no. Això serà que la ciutadania percebi on s'ubica el PS en molts temes. I és més, el que volem fer és molts d'aquests temes tractar-los amb la ciutadania i crear conferències, debats, amb i per la ciutadania. I això sí que ajudarà a canviar la percepció, que el PS sigui més proper.

–¿S'aposta més per les comissions temàtiques que per la reactivació dels comitès locals, que potser han quedat tocats després de les eleccions comunals?

–Aquí, dir que hem dedicat el darrer mes i mig per fer reunions de l'executiva amb els comitès locals, i puc dir que la dinàmica d'aquests és heterogènia, i que ens hem endut sorpreses amb comitès molt actius i treballadors. Nosaltres, al comitè d'Andorra la Vella el Josep Vila i jo parlem dels temes més significatius que es tracten al Consell de Comú. I ho fem de forma proactiva, abans del Consell de Comú, i no d'una forma reactiva donant informació a posteriori. Llavors la gent participa moltíssim i està contenta i hi ha gent que ens ajuda moltíssim.

–Senten que poden participar.

–Això està molt bé. A Canillo la dinàmica és sorprenentment activa, és un comitè dinàmic, que treballa moltíssim i que segueixen inquiets amb quina és l'activitat comunal i nacional. A la Massana i a Ordino costa una mica més, tot i que a Ordino són més participatius, sense tenir representació van als Consells de Comú sempre que poden. Però clar, reben la informació com un ciutadà més.

–Insisteixo, ¿tot això ajudarà a invertir la tendència? Les enquestes diuen que el PS segueix perdent tendència de vot. No s'ha millorat sinó que s'ha seguit empitjorant.

–També pensem que l'actual govern continua venint d'una situació privilegiada, que la feina que està fent el partit es veurà en els propers mesos i molt clarament, i aquest és un punt fonamental. L'actual executiva porta un any i a partir de setembre es començaran a veure coses, accions enfocades a fer participar la ciutadania.

–Veurem els grups de discussió.

–És probable. Veurem vàries coses. El que vull dir és que hem fet una feina molt important a nivell intern, de tornar a aixecar els ànims. Penseu que nosaltres vam entrar al juny i de seguida va venir la preparació de les eleccions comunals. I la derrota va ser contundent altra vegada.

–Es van perdre els comuns que es tenien i l'única nota positiva seria l'entrada al Comú de Sant Julià.

–Sí. I això requereix que tornem a aixecar els ànims de la gent i la il·lusió. Però sóc molt positiu i estic satisfet. Estic convençut que, quan es publicitin una sèrie d'accions que ocorreran a l'inici del curs escolar vinent, aquesta intenció de vot canviaria. N'estic convençut. I dir també que el PS, amb els mitjans que posarà en solfa aleshores, tindrà el seu propi pla de comunicació i és probable que tingui les seves pròpies enquestes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.