• Les patronals demanen implicació per treballar en equip i adoptar una mentalitat menys individualista

El cap de Govern, Toni Martí, felicita la patronal representada per Altimir (CEA) i Pantebre (CCIS), ahir. Foto: N.M / ANA

Les patronals, Confederació Empresarial (CEA) i Empresa Familiar (EFA) van presentar ahir les conclusions de l'estudi Andorra té futur que han redactat amb el suport de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), a un centenar d'afiliats al Centre de Congressos de la capital. El treball que va començar amb la diagnosi de la situació a l'octubre del 2010 culmina avui amb dotze propostes que l'empresariat andorrà esperava elevar ahir a l'alçada de compromís nacional amb la signatura d'un acord que també preveu la participació de l'Administració. Si més no, en la comissió de seguiment dels treballs i de les propostes que «estaria integrada per representants de la CCIS, la CEA, l'EFA i representants de l'Administració pública».

El cap de Govern, Toni Marti, va declinar amablement l'oferta dient que no li semblava necessari signar aquest document, però que tenia la obligació de signar-ne d'altres per superar molts dels reptes que es plantegen al país. No obstant això, Marti va felicitar l'empresariat andorrà per haver assolit aquest acord estratègic i va puntualitzar: «Monitor Group no ens acompanyarà sempre, els que ens acompanyaran sempre són els empresaris d'Andorra que representen el futur dels nostres fills». Martí, que va tancar l'acte d'ahir amb un discurs ple d'intencionalitat política, va ser intransigent, però, a l'hora de negociar l'IRPF amb l'empresariat. «La llei de l'IRPF forma part del full de ruta del Govern, així com la proposta dels empresaris d'equilibrar les finances públiques, compromís que volem assolir al final d'aquesta legislatura tot assegurant l'estat del benestar a tots». I és que si les dotze propostes de les patronals donen suport a l'obertura econòmica, a la seguretat jurídica, a la transparència i al canvi de mentalitat, la introducció de l'IRPF no agrada a alguns empresaris perquè «representa un entrebanc per atreure talent o nous inversors», va dir el president de la CEA, Xavier Altimir, tot advertint: «ull amb el què fem». Ni que sigui un IRPF competitiu respecte dels països del nostre entorn la idea no agrada. I fins i tot s'oblida la necessitat de tenir una figura fiscal com l'IRPF per poder signar tractats de no doble imposició amb el màxim nombre possible de països de la UE, cosa que fins ara tothom reivindicava com a necessària per al desenvolupament de l'activitat econòmica. El que sí tenen clar els empresaris és que cal reformar la CASS i l'Administració, els sectors energètic i de les telecomunicacions, apostar per noves activitats econòmiques i diversificar, redreçar les finances públiques, l'educació i l'adopció de sistemes d'avaluació segurs i reconeguts arreu del món. Maria Reig, que ha col·laborat en la redacció del document, va obrir ahir la presentació amb afirmacions com «hem de deixar de ser pirates per ser útils i eficients en la comunitat internacional» i va reiterar algunes de les idees que Andorra ha negligit durant anys. «Hem d'apostar per la qualitat, és millor poc i bo que la massificació que ens dilueix». I va reivindicar un sistema d'avaluació externa, independent i continuada per «acreditar-nos davant dels altres perquè el món no creu amb avaluacions internes».

Una sensació de déjà vu / El sector que s'oposa a la introducció de l'IRPF està disposat a cotitzar més a la CASS, cosa que fa pocs dies proposava el Partit Liberal Andorrà, PLA. La idea plantejada pels presidents de la CEA i CCIS, tindria la virtut de contribuir al finançament de la seguretat social. Els empresaris van explicar que la situació de la CASS és alarmant: la branca vellesa genera 40 milions de dèficit anual i, el 2017, el fons de vellesa començarà a ser deficitari perquè ja no hi haurà diners.

Per a més informació consulti l'edició en paper.