• El complement de la pensió fins al 70% del sou requeriria una aportació mensual mitjana del 20% del salari

Cinca presenta els resultats del l'estudi dels compromisos contrets en relació a la jubilació dels funcionaris, ahir Foto: ANA / M. T.

El Govern començarà reunir-se amb els treballadors públics les properes setmanes per treballar el nou model de jubilació dels funcionaris. El ministre de Funció Pública, Jordi Cinca, no va voler avançar cap de les propostes en les que s'està treballant –doncs no estan prou madures i primer es volen presentar als afectats–, però la voluntat és tenir definit un nou sistema aquest mateix any.

Ja és sabut que els compromisos contrets per l'Administració Pública amb els seus funcionaris –els actius i els ja jubilats o prejubilats– sumen prop de 280 milions d'euros, i si es tenen en compte els compromisos als que s'haurà de fer front per la plantilla actual quan aquests treballadors es jubilin, la suma creix fins als gairebé 423 milions. En resum: són «unes dimensions inassumibles i insostenibles en el futur», va manifestar Cinca, i cal posar-hi remei en un «termini curt».

Aquestes xifres són les que donen l'estudi actuarial fet per a la data de 31 de desembre del 2011 –quan hi havia 1.923 funcionaris actius, 60 prejubilats i altres 133 jubilats– i partint d'uns criteris determinats com la previsió que els salaris base creixin un 2% anual (per l'IPC) i uns augments del 0,5% per promoció, unes taules de mortalitat i d'invalidesa, tenint en compte uns preus de venda i compra dels punts de la CASS, etcètera. Així mateix, es tenen en compte els diferents complements de jubilació que es poden donar, que en termes generals són: d'entre el 60% i el 70% del darrer salari per als qui opten per la prejubilació, i la diferència entre la pensió que dóna la CASS fins arribar al 70% de la darrera nòmina per als que s'esperen a l'edat de jubilació.

Per tot plegat, el ministre de Funció Pública ja va advertir que les xifres ja han canviat, encara que sigui poc. Igualment, poden encara variar perquè no se sap a quin complement s'aniran acollint els funcionaris actius. I de fet, va assegurar que «sortirà més car», doncs entre els criteris hi ha un «interès tècnic» per al fons que mai s'ha aprovisionat. En aquest sentit, Cinca va apuntar que tot i que des d'un punt de vista econòmic i comptable s'hauria d'haver fet, «no està escrit que s'hagués de fer», encara que «no fer-ho té conseqüències». Així mateix, va recordar que fins ara el Govern ha fet front a aquests compromisos amb increments del capítol 1 del pressupost, el corresponent a les despeses de personal, i mirant a curt termini, encara es pot anar fent, però arriba un punt en el què ja no. De fet, al 2022 es necessitarien 15 milions d'euros per pagar els compromisos d'aquell mateix any. És al voltant d'aquell any quan la despesa que representen els complements de pensió s'estabilitzaria, sempre hi quan hi hagués aprovisionat el fons, i s'haguessin anat fent les aportacions corresponents –que des d'ara a aleshores anirien creixent de manera exponencial. Això «escapa de les possibilitats», va assegurar el ministre, que alhora afirmava que «no ens podem permetre arribar al 2022 amb aquests creixements» de la despesa de personal.

Tot i que «és tard», cal «que busquem les solucions de seguida». Per això, aquest estiu, i més concretament al juliol, Cinca vol reunir-se amb els diferents col·lectius afectats per definir un nou model de jubilació. En aquest sentit, va assegurar que no hi ha una única solució, sinó tot un conjunt «i espero arribar a una bona entesa». «No fer res no és possible», va insistir, tot apuntant que les propostes que plantejarà als funcionaris són «econòmicament viables» i que «es mirarà de fer compatibles amb els drets dels treballadors». Entre les possibilitats hi ha des de rebaixar el complement a instaurar una aportació per part dels assalariats públics, i moltes d'altres. Igualment, el ministre va apuntar que els casos són diferents i que «una persona prop de la jubilació no s'ho mirarà amb els mateixos ulls que un jove».

APORTACIÓ DEL 20% DEL SALARI / Si un treballador del sector privat volgués contractar un pla de jubilació per aconseguir unes condicions equivalents a les que dóna el Govern als funcionaris –en condicions generals, sense tenir en compte els avantatges específics de determinats cossos especials–, l'aportació mensual que se li requeriria seria, de mitjana, a l'entorn del 20% del seu salari. Així ho va quantificar el ministre, exposant que aquesta aportació seria a més a més de la cotització que ja es fa a la CASS.

Aquest 20% coincideix amb el percentatge del que s'hauria de destinar al fons per al complement dels funcionaris de la partida de despesa de personal cada any, i un cop fet l'aprovisionament.

Val a dir que hi ha col·lectius que gaudeixen d'unes condicions «més avantatjoses» encara. El cas més extrem és el dels policies, doncs aquells que van entrar al Cos abans del 2004 poden jubilar-se als 20 anys de servei, tinguin l'edat que tinguin, i cobraran un 2% del sou per cada any treballat. Aquestes condicions, que poden portar que algun exagent arribi a la seva jubilació amb una pensió de més del 100% del seu darrer salari –doncs un cop prejubilat pot anar a treballar al sector privat, mantenint el complement que li dóna el Govern, cotitzar doblement a la CASS, i obtenir una millor pensió–, fan que el 34% de les obligacions meritades (els 280 milions) corresponguin a aquest col·lectiu, tot i ser, en nombre, menys de la meitat que el cos general, a qui correspon el 24% de les obligacions.

SENSE CULPA DELS FUNCIONARIS / Cinca va insistir en què «ningú està culpabilitzant els funcionaris» de la situació. Des del Govern es té clar que no són els funcionaris els que posen les seves pròpies condicions laborals sinó que entren al lloc passant un concurs, per edicte, i que les condicions ja estan predefinides. En aquest punt, el ministre de Funció Pública va afegir que «ningú ha fet el crit d'atenció abans», en relació a la situació del fons de jubilació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.