• L'Opus Dei es bolca en el 75è aniversari del pas per Andorra del fundador de la prelatura

Portada de Terra d'acollida, amb el grup de sant Josepmaria a Andorra. El futur sant és el del mig de la fila dempeus, amb ulleres. Foto: EL PERIÒDIC

La història és ben sabuda: Andorra es va convertir durant la guerra civil espanyola i la posterior guerra mundial –i amb el permís d'Alfred Llahí– en terra d'acollida, per no dir de promissió, per a fugitius de tots els signes. I entre els centenars, probablement milers d'aquests fugitius per als quals el Principat es va convertir en sinònim de llibertat, un dels més universalment coneguts és sens dubte Josepmaria Escrivá de Balaguer, sacerdot aragonès que el 1928 havia fundat la prelatura de l'Opus Dei que seria canonitzat el 2002. Sant Josepmaria va trepitjar terra andorrana pel Mas d'Alins el 2 de setembre del 1937. Formava part d'un grup de vuit fugitius que l'octubre d'aquell mateix 1937 havia abandonat la relativa seguretat que els oferia l'ambaixada d'Hondures a Madrid amb l'objectiu de travessar el territori lleial a la República i arribar a l'Espanya nacional. Andorra havia de ser la penúltima etapa d'un perillós periple –s'hi jugaven probablement la pell– que va acabar bé: l'11 de desembre entraven a Espanya per Irún. S'havien salvat.

I és precisament de la jornada andorrana de sant Josepmaria de què l'Associació d'Amics del Camí de Pallerols comença a celebrar ara mateix, amb mig anys d'antelació, el 75è aniversari. La primera cita és demà, amb una marxa a peu que seguirà l'últim tram que el grup d'Escrivá va fer aquell desembre del 1937 abans d'entrar a Andorra: la sortida és a Argolell, i el destí, després de passar per Arcavell i el Mas d'Alins, els prats del Gastó, a Sant Julià de Lòria, on l'arquebisbe Joan Enric Vives celebrarà la Missa en record de l'efemèride. Però el gros dels actes tindrà lloc al desembre, quan les jornades Camins de Llibertat, que els Amics de Pallerols convoquen cada any a Sant Julià de Lòria, es consagraran de forma monogràfica al pas de sant Josepmaria pel Principat. I atenció, perquè ja s'ha confirmat l'assistència de monsenyor Javier Echevarría, prelat de l'Opus Dei. Una visita gairebé institucional que comportarà un considerable rebombori: es preveu que l'acompanyin fins a un miler de fidels, en el que constituirà, sens dubte, una mostra del poder de convocatòria d'Escrivá... i de les possibilitats turístiques de l'itinerari.

L'aventura andorrana del fundador de l'Opus Dei la recullen detalladament Alfred Llahí i Jordi Piferrer a Terra d'acollida. Una autèntica mina d'anècdotes, des de l'amistat que hi va establir amb mossèn Lluís Pujol, arxiprest de les Valls, fins a l'emoció amb què –diu Llahí– sempre va recordar la visita al Santíssim de la parroquial de Sant Julià de Lòria, acompanyat de mossèn Jaume Argelagós: «La primera església sense profanar que veien des de l'inici de la guerra civil espanyola, el juliol del 1936». El cas és que el que havia de ser una escala tècnica per reposar forces mentre esperaven l'autobús que havia de dur el grup fins a l'Ospitalet, es va allargar nou dies, fins al 10 de desembre, per culpa de les tempestes que van tancar el port d'Envalira. Uns dies que, diu Llahí, li van venir estupendament al futur sant, «perquè aquí es va refer físicament del llarg viatge i les privacions, dormint en un llit i fent tres àpats diaris; i el més important de tot: va retrobar la llibertat». L'expedició al complet es va establir a l'hotel Palacín d'Escaldes –l'actual Siracusa. I se n'ha conservat fins i tot la factura: 8 persones a 20 francs per hoste i dia, amb el recàrrec del 10%, feien un total de 1.408 francs. La comitiva, ben alimentada i ben dormida després d'una setmana llarga de descans, va tenir com es veurà esma per regatejar amb la propietat, que els va fer un capmàs: 1.300 euros finals, i tan amics. Dit i fet. De l'estada andorrana de sant Josepmaria només en queda un testimoni gràfic: la fotografia que Valentí Claverol va fer al grup, amb la intenció de retallar-ne després els rostres per al passapor, pràctica habitual a l'època. És la imatge de la portada de Terra d'acollida. Escrivá és el del mig de la filera de peu, amb ulleres. La mirada d'un sant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.