33Joan Ramon Sánchez Martínez, ahir a Escaldes-Engordany. Foto: LUIS GARRIDO

El Quart d'Ordino no deixarà malmetre més l'hotel Casamanya, passi el què passi, així ho confirma el Llevador, Joan Ramon Sánchez, que ha rebut l'encàrrec de treure a concurs públic l'edifici per a tota mena de projectes. Si ningú es presenta, però, el Quart hi invertirà perquè no es degradi més ni representi una amenaça per als veïns. Sánchez que ja va treure un primer concurs públic per donar un ús al Casamanya, es va trobar sol, el maig passat, en l'última reunió del Quart, que va anul·lar-ne l'adjudicació a una empresa privada que el volia tornar a obrir com a hotel .

–¿En quin punt es troba la solució per al Casamanya?

–La junta va vetar la primera proposta que teníem, i va demanar una sèrie de canvis en l'adjudicació. Mentrestant, amb els diners que tenim, es va arribar a l'acord de fer-hi una mica de manteniment perquè no es malmeti més. L'hotel Casamanya no caurà, hi invertirem per consolidar-lo.

-¿Però el Quart no ha rebut diverses propostes per recuperar el Casamanya i donar-li un ús públic?

–Fa catorze anys que esperem que les institucions ens facin una proposta que pugui funcionar a dues bandes. A nivell social i del poble, seria perfecte que el comú es volgués quedar l'edifici per fer-hi equipaments socials. Però després de tants anys, tantes negociacions, convenis i pactes, no s'ha fet res.

–¿El tema és només de diners?

–És un problema de les administracions que no tenen diners. Si fa cinc o sis anys, quan hi havia més diners no es va arribar a fer, el perquè no podem saber-ho, ara en que no hi ha diners encara és més difícil.

–¿Però no creu que hi ha alguna altra raó de fons en tot això?

–Sí és possible. Quan vaig acceptar el càrrec de llevador, un dels temes que hi havia sobre la taula era el projecte de la Querola que necessitava uns terrenys del Quart. Això es va poder fer. El de l'hotel Casamanya, sóc empresari i potser tinc una visió molt empresarial de les coses, no. ¿Que hauria de ser un equipament públic i de caire social? Fa més de 10 anys que hi estem donant tombs, se'n ha parlat amb els diferents comuns, ministeris i institucions.

–¿I no serà que el Quart no vol arribar a cap acord?

–El Quart si vol arribar a un acordperquè si no és així, l'hotel es deteriorarà i s'acabarà de perdre.

–¿Aleshores quin és l'entrebanc?

–L'entrebanc és que tots els membres del Quart han de tenir clar que cal fer alguna cosa amb aquest hotel. I en el fons, tothom ho té clar. El que passa és que dins el Quart hi ha gent que té una visió diferent. I, a vegades, aquesta visió no deixa que els pactes continuïn.

–¿Dos es barallen i un tercer rep?

–En aquest cas crec que rep el poble. Fer un nou hotel al Casamanya seria donar vida al poble.

–¿Però no han tingut propostes dels comuns per fer-hi equipaments?

–Quan jo vaig entrar de llevador, ara fa dos anys, vaig fer tres reunions, la primera amb el comú que va declinar la rehabilitació del Casamanya per manca de diners, la segona amb el ministeri de Benestar Social i la resposta va ser la mateixa, i la tercera amb la Fundació Crèdit Andorrà i tampoc els va interessar, perquè el moment econòmic era el que era. Així que l'única cosa que ens quedava era proposar-ho al sector privat.

–¿I es van posar en contacte amb hotelers?

–Si, però a les grans cadenes no els interessen els hotels petits així que després vaig parlar amb dos o tres famílies d'aquí a les quals els podia interessar. Quan es va decidir crear una comissió per trobar una solució al Casamanya, es va decidir tirar endavant un projecte de viabilitat amb un privat a través d'un concurs públic, perquè el contracte fos el més transparent possible. Ni amb el concurs públic s'ha pogut fer.

–¿I perquè no s'ha fet?

–Perquè un sector del Quart que té interessos en el sector hoteler no hi vol cap hotel. Fins a quin punt els interessos de tres o quatre faran que es malmeti una construcció com aquesta. No ho entenc ni ho vull entendre. El mes que ve farem Consell de Talles i, d'acord amb els estatuts, plegaré.

–¿El van abandonar en l'última reunió perquè no havia complert?

–Considero que el compromís que vaig adquirir amb els companys de Quart i amb el poble l'he complert. Tinc la consciència molt tranquil·la. He portat una solució, uns quants no la volen i els altres no s'han mullat. El que no vull és que algú pensi que tinc algun interès personal en tot això. En acceptar el càrrec em vaig comprometre a trobar una solució, ara també és cert que sabia que hi havia una sèrie de membres que seria difícil de convèncer.

–¿O sigui que no les tenieu totes?

–Hem treballat molt per presentar una proposta i ho hem fet públicament, tothom podia anar a buscar les bases del concurs o llegir-les al BOPA. Tothom es podia presentar. Els comentaris de la junta que havíem fet la feina sense informar ningú, gairebé d'amagatotis, no tenen cap sentit. A més, vam fer l'obertura del plec i va ser pública va venir gent del poble, membres del Comú i del Quart. És cert que al final ens vam trobar sols amb aquest tema, tot i que pensàvem que alguns membres defensarien la proposta ja que en els temps que corren no és fàcil trobar inversió.

–¿Quin interès té el Quart?

–L'únic interès que tenim és donar vida a l'entrada d'Ordino. I a nivell del Quart, que és una entitat que dóna servei, sigui el que sigui, el lloguer que es demanava és per poder cobrir les despeses de funcionament. Perquè si no lloguem l'hotel Casamanya tenim deu anys de vida no en tenim més. El Quart paga una part de les festes del poble, té una secretària, un telèfon, un fax...

–¿Tornem a l'eterna pregunta què fan avui els quarts?

–Els quarts han fet funcionar el país durant 1.000 anys, els comuns només en tenen 150. Els comuns han assumit les funcions dels quarts i tenen unes estructures sobredimensionades i només poden invertir en estacions d'esquí i personal, no hi ha diners per vials ni per voreres, coses necessàries pel poble.

Per a més informació consulti l'edició en paper.