• Alcobé qualifica «d'error històric» l'abstenció del PS, que reiteren les crítiques «d'arbitrarietat»

Membres de l'ADI presencien el debat de la llei d'inversió estrangera al Consell General, ahir. Foto: TONY LARA

El Consell General, coincidint amb el solstici d'estiu tal com es va encarregar d'assenyalar el ministre d'Economia, Jordi Alcobé, va celebrar ahir una sessió històrica: es va aprovar la llei d'inversió estrangera, que permet l'entrada de capital 100% estranger a les societats andorranes i en tots els sectors i dóna els drets econòmics als residents des del primer dia. És «la primera pedra» de «les noves carreteres» a obrir, va manifestar Alcobé, reiterant el paral·lelisme entre el que va significar l'obertura física del país a principis del segle XX i l'obertura econòmica per la què es treballa. Malgrat la importància de la llei, aquesta no va tenir el suport unànime de la cambra, tal i com havia reclamat el cap de Govern al debat d'orientació política, i tot i que ahir encara el ministre d'Economia encoratjava a l'oposició dient-los que «no us en podeu quedar fora», i els consellers socialdemòcrates van abstindre's.

Des de les files socialdemòcrates, el conseller David Ríos va començar el debat criticant el «projecte estrella» del Govern de Demòcrates per Andorra, i el fet que sigui «l'única carta amb la que juguen per treure el país de la crisi». Així mateix, va assenyalar que la llei ahir votada i aprovada no compleix amb els propis compromisos electorals de DA, doncs l'obertura «no és ni gradual ni progressiva».

Per aquests motius, i insistint en què es deixa a l'arbitrarietat de l'Executiu l'autorització o no d'una inversió estrangera i que «a la pràctica ens podem trobar amb sectors liberalitzats o protegits segons el Govern», Ríos va assegurar que la llei i l'obertura econòmica «genera angoixa» a la societat i inseguretat jurídica als inversors. A més, va acusar l'Executiu de «vendre's el país al millor postor».

Per part de DA van intervenir Sílvia Calvó en nom del grup parlamentari i Jordi Alcobé pel Govern. Tant l'una com l'altre van defensar que aquesta llei és «essencial pel creixement econòmic», doncs s'espera la diversificació de l'economia i la reactivació dels sectors ja existents, i que a més de l'arribada de capital, és una mostra de «confiança en els emprenedors del país», a part de facilitar també que els empresaris andorrans puguin sortir a fer negocis fora de les fronteres. Així, Calvó va assegurar que amb el text que es votava s'havia trobat «l'equilibri entre l'automatisme i l'arbitrarietat», a l'autoritzar inversions.

Alcobé va insistir que la reforma que representa la nova llei d'inversió estrangera «potencia els valors més preuats de la nostra economia»: la transparència, doncs posa punt final a l'opacitat i als prestanoms; el de la igualtat d'oportunitats perquè els residents tindran els drets econòmics des del primer dia; el de la emprenedoria per retornar la confiança a l'empresariat; i el de la democratització de l'economia i l'homologació internacional.

En la seva intervenció, va apel·lar un per un els consellers socialdemòcrates donant-los raons específiques per votar a favor de la llei i dient-los que «no us en quedeu fora», doncs al seu parer d'aquí un temps es dirà que «el 21 de juny del 2012 es va fer història» i a més es perdria «l'oportunitat d'enviar un missatge unànime d'optimisme», tant a dins el país com a fora.

En el torn de rèplica, Alcobé va lamentar que no s'aprovés la llei per unanimitat i va qualificar «d'error històric» l'abstenció dels socialdemòcrates. A més, va tirar en cara als socialdemòcrates que havien tingut l'oportunitat de fer aquesta llei i no l'havien aprofitada. Ríos va respondre que els socialdemòcrates defensen l'obertura però tenint el marc fiscal completat, i que sota el seu Govern es van «assentar les bases perquè avui es pugui debatre aquesta llei».

Bartumeu va intervenir al final del debat per defensar que els socialdemòcrates volen una obertura econòmica transparent i que eviti l'arbitrarietat, «no participarem a donar el missatge que en aquesta cambra tots volem el campi qui pugui».

Per a més informació consulti l'edició en paper.