• Els defensors demostren que la instrucció del plec vulnera reiteradament els drets dels inculpats

El centre penitenciari de la Comella, on els encausats han passat 19 mesos en presó preventiva Foto: TONY LARA

El fiscal general de l'Estat, Alfons Alberca, es va resoldre ahir a abandonar tots els càrrecs contra els nou inculpats en el judici de blanqueig de diner procedent del narcotràfic, en el qual els dos primers imputats eren un policia i el seu germà, que han estat 19 mesos tancats en presó preventiva al centre penitenciari de la Comella. L'emoció de tots dos germans, familiars i amics que van assistir a la vista, no va tardar en aflorar en sentir el requeriment de la fiscalia que d'altra banda, costava de creure després de tot l'exposat que va fer el fiscal Alberca.

I és que per al ministeri públic «està clar que si les proves no fossin nul·les el dossier és quadrat» va dir Alberca just abans de demanar l'abandó dels càrrecs perquè la instrucció es va torçar de bon començament segons l'article 87.2 del Codi de Procediment Penal. I a partir d'aquí qualsevol intent de continuar el procés només portaria a que «el 99% de les proves es declararien nul·les perquè la primera irregularitat n'arrossegaria d'altres». Tot seguit, el president del Tribunal de Corts, el jutge català, Enric Anglada, va dictar la posada en llibertat immediata dels dos acusats encara detinguts en presó preventiva i l'abandonament de tots els càrrecs per a tots els processats. Si els acusats van abraçar-se amb expressió d'alleugeriment i amb les llàgrimes als ulls, els defensors van sortir de la sala somrients i triomfadors.

¿Què passa a la batllia? / Josep Anton Silvestre al qual Alberca va al·ludir en el seu exposat per les comparacions que havia fet amb altres judicis famosos, com ara el cas Gurtel, el Gal o els avions espia de la CIA va explicar que «el fiscal ens ha dit que no s'havia fet tot tan malament com diem nosaltres però el cert és que s'han vulnerat una sèrie de drets fonamentals dels acusats en virtut de l'article 87.2 del Codi de Procediment Penal. Els tribunals fan la seva feina i la fan correctament». Silvestre també va intentar esvair els dubtes que els exposats de la fiscalia i dels defensors van aixecar a la sala. «La batllia no ha perdut res la instrucció del cas és una instrucció normal però s'ha reconegut que hi ha hagut una manca de control en el registre d'autes». I va reiterar el que també va reconèixer el fiscal que en haver-hi un problema en el seguiment del primer aute per «efecte reflex de nul·litat, el procés està viciat». I va afegir que el desenllaç de tot plegat demostra que «l'Estat de dret també funciona quan les coses no es fan bé». Silvestre va insistir en que la manca de control sobre la instrucció també afectava el llibre de control de les escoltes telefòniques que la policia havia dut a terme durant llargs mesos, ja que la causa es va començar a instruir el maig del 2010.

El problema és que la jutge instructora havia de controlar les escoltes periòdicament i en canvi, la policia li va entregar tots els enregistraments de cop, després de mesos d'investigació. Aquesta manera de fer és la que precisament xoca amb el Codi de Procediment Penal i per això, els advocats demanaven l'anul·lació del judici per entendre que s'havia vulnerat un dret fonamental dels seus clients. «Calia un seguiment progressiu i informes cada dos mesos per veure si es continuava intervenint els telèfons».

Llei de conservació de dades / Silvestre va afegir que a Andorra tenim un problema, «cal un replantejament del sistema policial». I es va referir a la famosa màquina espia que la policia té connectada sense control i que pot intervenir qualsevol comunicació al país. «No és normal que això es faci sense un marc legal adhoc, i a través de protocols de col·laboració amb Andorra Telecom». Silvestre va reconèixer que és impossible saber quants telèfons estan punxats perquè els registres d'Andorra Telecom, que contenen dades de tots els abonats, les trucades que fan i les que reben, «no estan subjectes a cap llei. A Espanya existeix una llei de conservació de dades, i és el que necessitem, escriure negre sobre blanc, com, quan i perquè es pot utilitzar aquesta màquina».

Per a més informació consulti l'edició en paper.