Jordi Gallardo durant el congrés que el Pla va celebrar dijous pasat Foto: TONY LARA

EDAT: 36 ANYS

PROFESSIÓ: Adjunt de direcció d'una empresa familiar

Milita al pla des del 2002 - Va començar a la secció jove, que va presidir. Va ser secretari d'organització del partit i També secretari d'Estat de política cultural

–¿Què representa el congrés de la setmana passada?

–Representa llençar un missatge d'il·lusió, perquè va quedar demostrat que el partit té gent que hi creu encara, gent jove –no tothom, al congrés també hi havia gent històrica del partit, que han entès i recolzat aquest relleu generacional–, que pensem que el partit ha de continuar i en una direcció que nosaltres hi creiem, que evidentment haurem de ser capaços de convèncer al màxim de la militància que és el que necessita el partit, però que ens recolza. El congrés significa, no que es passi de pàgina, sinó que hi ha una continuïtat, i una continuïtat renovada cap al futur. I això és molt positiu.

–¿Per on passa aquest nou camí?

–Doncs passa per retrobar aquestes basses més progressistes del partit, per ser capaços d'incidir molt en la ideologia liberal, de poder-la explicar bé. Estem convençuts que explicant la ideologia liberal aconseguirem que la gent entengui perquè fem el que fem, perquè defensem que cal que continuï el PLA i perquè estem convençuts, ho hem dit sempre i ho continuarem dient, que per l'estil de vida d'Andorra, per la manera de relacionar-nos, la ideologia liberal és una ideologia en la qual molta gent s'identifica. El que passa és que després, al traslladar-ho a la política, no tothom vol fer-ho.

–Sovint s'ha confós liberalisme amb conservadorisme.

–Sí, i aquest és un dels mals que hem tingut com a partit, potser perquè no es va creure necessari incidir sobre aspectes ideològics o es va donar per fet que tothom sap què és el liberalisme, quan hi ha molta gent que és i pensa liberal però no sap que ho és. Quan expliques que els liberals defensen una societat oberta, solidària, que ha de vetllar per aquells que més ho necessiten però sense fer una política social universal, sinó pensant sobretot en ajudar els més necessitats, amb una política d'Estat poc intervencionista, recolzant molt el sector privat, sobretot a l'individu perquè aquest per si sol és capaç d'incidir de manera positiva en la societat creant empreses i llocs de treball, respectant la llibertat d'opinió, qualsevol persona s'hi pot sentir molt còmoda. Aquests principis sòlids de la nostra ideologia quadren perfectament amb la manera de viure del país. I el repte que ens hem marcat és ser capaços d'explicar-ho, perquè el no haver-ho fet i l'estratègia de màrqueting polític per part d'altres partits ha fet que durant molt temps se'ns emmarqués com a partit de dretes, quan sempre hem defensat per activa i per passiva que la dreta andorrana no estava dins el PLA. Sí que hi havia i encara queden alguns conservadors, perquè el liberalisme pot ser més progressista o més conservador. No ens considerem conservadors, ni evidentment de dretes, però sí que acceptem i admetem que dins el partit hi ha gent més conservadora, però això també passa dins un partit progressista. Els corrents interns hi són, però ideològicament, si es fa l'exercici de veure quines són les polítiques que defensen els partits liberals a nivell europeu, la gent es sorprendria.

–A Europa, el partit liberal més conegut, potser seria el britànic.

–Ara mateix sí perquè han entrat en coalició dins el govern i tenen molta presència.

–¿Us servirà per explicar?

–És un model, però nosaltres ens identifiquem més amb el liberalisme canadenc. Perquè en certa manera, i saltant les dimensions –perquè Canadà no té res a veure amb Andorra–, el tipus de societat, com viuen i què volen del seu país, com s'integra la gent i com fan prosperar econòmicament el seu país, és un referent. Però no tot passa per tenir unes polítiques liberals a nivell europeu i aplicar-les tal qual a Andorra. Som conscients que som un país petit i que has de partir d'unes línies ideològiques que has d'adaptar a la pròpia idiosincràsia i realitat del país.

–Partint d'aquesta base, al congrés es discutien i s'aprovaven tres ponències que deixen veure canvis amb les polítiques que s'havien defensat.

–Bé, és una aportació que ens hem proposat fer. Al partit sempre hi ha hagut molt debat, i si alguna cosa ha tingut el PLA és que no té por de fer congressos oberts, amb el risc que el debat pugui ser intens, sense amagar res i sempre hi ha hagut varietat de veus i opinions, i espero que així continuï. Però sí que és cert que potser la dinàmica i el moment en el qual s'ha anat trobant el partit, sovint no ha permès afrontar alguns debats, perquè estant al Govern i al Consell General, determinats temes que debati la militància poden incomodar. No ens trobem ara en aquesta situació. Som lliures de poder plantejar els debats que vulguem i llavors l'esperit de la gent que ens hem implicat en aquesta nova etapa és de parlar de tot i sense embuts, que tothom pugui opinar. Però alhora diem també cap on volem anar nosaltres, perquè no tindria sentit que arribés un nou equip i només volgués escoltar. Per provocar el debat tu has de dir què és el que defenses perquè així la gent ho sabrà i llavors si hi estarà d'acord et recolzarà i si no provocarà aquest debat. Al congrés ho vam dir, no perquè volguéssim i ens ho haguéssim tret de la màniga sinó perquè ja a l'abril vam plantejar una bateria de preguntes sobre els temes recurrents que ha tingut el partit, dels que sovint la militància ha volgut parlar i potser perquè el moment no era adient, perquè això implicava comprometre l'acció del Govern o del grup parlamentari, es passava per sobre. Això ens va servir per avançar tres ponències. Clar, hi ha molta més feina i agafem aquest relleu amb il·lusió. Anem a portar debat, a provocar que la gent pugui parlar i intentar reorientar i portar nou discurs, però partint de la base del partit.

–Ara pensava que potser també hi ha militants que no havien entès bé la ideologia liberal.

–És possible que el liberalisme que entengui un militant sigui diferent del que pugui entendre un altre. Però hi ha un punt de partida, que és la ideologia liberal. Hi ha un partit, uns estatuts, un ideari i un decàleg. Els manifestos que tenim com a partit són els liberals. Tenim una sèrie d'elements ideològics que la gent, en teoria, la gran majoria ho fa, se'ls llegeix i accepta, i quan s'afilia és perquè se sent a gust i identificada amb aquesta ideologia. Però evidentment cadascú se'ls pot aplicar a la seva manera. On hi ha més divergència és en com tradueixes aquesta ideologia a la realitat andorrana. Ja es va veure al congrés amb el debat de la nacionalitat si reduir-la o no, la doble nacionalitat, la conveniència o no de donar el dret de vot als residents... És aquí on dues persones poden ser liberals perfectament, estar a gust dins el partit, però cadascú pot veure aquest tema de manera diferent. ¿Això vol dir que la gent no entén què és el liberalisme? No. Hi ha corrents. Un corrent més conservador i un altre més progressista. L'equip que està a l'executiva, no voldria parlar per tots però, m'atreviria a dir que és del corrent més progressista.

–Al congrés es va voler deixar clar.

–Sí, vam voler marcar aquest punt de partida perquè no hi hagi sorpreses. ¿Això vol dir que imposarem i ens tancarem en banda? No, això vol dir que produirà debat. Perquè els partits es regenerin necessiten debat, gent que aporti elements de discussió, i si no ho fas així, doncs continues en la mateixa dinàmica, fent i discutint el mateix, amb els mateixos posicionaments, i penso que estem en un moment en què el partit necessita fer una anàlisi del perquè hem arribat a aquesta situació, quins errors hem fet pel camí, aprendre'n i començar aquesta etapa amb noves propostes, sense deixar de banda, el pòsit que hem fet i portem. El partit té gairebé 20 anys d'història i en aquest període hi ha hagut punts forts i evidentment també hi ha hagut errors.

–Es tracta de reivindicar els encerts i reconèixer els errors.

–S'han de fer les dues coses. És una etapa que no es tracta de mirar al passat amb enyorança i recordant els moments més gloriosos del partit. És una etapa maca que hem viscut i tan de bo algun dia puguem tornar a viure, però hem de mirar cap al futur, i aquest passa per obrir noves línies de discussió, per aportar nova gent, explicar la nostra ideologia i per fer veure a la societat que la ideologia liberal pot recolzar perfectament polítiques progressistes des del punt de vista social. Perquè es fa i el PLA ho pot fer, i d'alguna manera ja s'ha fet, el que passa és que potser no s'ha explicat bé. La gent demana que parlem i quan els expliques el projecte, molts diuen que els agrada i que s'hi senten bé, i comenten que fins ara la imatge que tenien del partit no era ben bé aquesta. Però no és un nou partit. És un partit que continua i dins aquesta bossa de la militància hi havia això i hi és encara avui. Els membres de l'executiva coincidim en moltes coses, n'estic convençut, amb el model de país que volem, amb els projectes econòmics, en el que fa a ajudar a les persones necessitades. Però sí que hi haurà certs aspectes que pensem que el partit ha de fer aquest pas i veure cap a on vol anar la militància.

–Comentava abans que la nova executiva és molt jove.

–Potser per fer política. Per edat ens movem, excepte la representant dels joves, en perfils d'entre 36 i 40. Sí, és una executiva jove i això té, penso, un valor afegit. No ho veiem com un problema, al contrari. Som gent jove, però amb experiència en diferents àmbits, des del món empresarial al món polític. Un equip jove però preparat pel repte que significa tirar endavant un partit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.