• Si algun propietari se solidaritza amb el llogater altres opten per tancar els locals abans de cobrar menys

L'aparador buit d'un local de l'avinguda Carlemany mostra el cartell en lloguer, a Escaldes-Engordany Foto: EL PERIÒDIC

El preu del lloguer és la primera preocupació dels comerciants en un moment en què les vendes no són el que eren. «El sector travessa una crisi sense precedents, cosa que no tothom vol reconèixer» va explicar ahir la presidenta de la Federació de Comerciants d'Andorra, Susagna Venable tot i afegint «els arrendadors continuen demanant lloguers massa elevats, que a molts de nosaltres ens agradaria poder pagar perquè això significaria que el sector funciona». Aquesta deducció és compartida per molts comerciants. Des de l'Associació de Petits Comerciants es lamenta que no tots els propietaris «tenen la mateixa sensibilitat per la crisi que travessem».

Així, mentre algun propietari «ha baixat fins a tres vegades seguides el preu del lloguer perquè s'estima més mantenir els llogaters que ja coneix i que mereixen la seva confiança», altres prefereixen tenir els locals tancats abans de rebaixar-ne el preu. La presidenta de l'Associació de Comerciants i Propietaris de l'avinguda de Meritxell, Sònia Yebra, afirma però que «ja són moltes les botigues que es lloguen a preus raonables, molts propietaris han entès la situació i s'han solidaritzat amb els llogaters, però d'altres potser no tant». Si és cert que l'oferta i la demana hauria de regular el preu, Venable lamenta «en aquest tema no hi tenim res a fer, depenem dels nostres interlocutors totalment».

Deserció / Yebra afirma però que «els preus dels lloguers han baixat, el que passa és que potser no han baixat tant com desitjarien els comerciants». I és que «ja no estem en èpoques de vaques grasses; cada dia tenim menys visitants i els que tenim cada vegada més tenen menys diners per gastar, i poques ganes de fer-ho», argumenta Venable. I afegeix el «poc estoc que venem el venem rebaixat. La crisi ens obliga a reduir marges i ara, a més a més, comencem a pagar impostos». Per tot això, el lloguer dels locals cau com una llosa a començament de cada mes per a molts botiguers. Al tancament massiu de negocis a la perifèria de l'eix comercial de les avingudes Carlemany i Meritxell, se sumen ara botigues ben cèntriques, algunes de les quals ni tan sols s'han estrenat després de la restauració dels edificis on es troben. I moltes botigues d'obra nova tampoc no han trobat inquilí. El cartell es lloga comença a ser tan visible com el cartell de rebaixes. Tant és així que els comuns d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany es van arribar a plantejar de participar en l'embelliment dels aparadors buits per canviar la imatge de deserció que dóna el comerç.

Més conscients /Si en els dos primers anys de crisi molts comerços de segona línia van aprofitar l'oportunitat de canviar de local i traslladar-se a primera línia, aprofitant la revisió a la baixa dels lloguers, avui «la crisi es fa més present perquè qui podia canviar ja ho ha fet i els que tanquen ara difícilment poden ser reemplaçats», afirmen des de les associacions de comerciants. I alguns van encara més lluny «resistim com podem ens estem menjant els estalvis perquè ja no podem cobrar un sou, el problema són els nostres treballadors que també tenen família i que no podem deixar al carrer».

Conscients de la situació que travessen confessen que no dormen totes les hores que voldrien però que encara hi ha qui «pensa que lliguem els gossos amb llonganisses». O potser alguns propietaris esperen l'obertura econòmica i l'arribada de grans marques de luxe per continuar cobrant lloguers que són assimilables als que es cobren en avingudes cèntriques de grans capitals comercials com ara Barcelona, que té més de dos milions d'habitants i un radi d'influència d'uns quants més.

Per a més informació consulti l'edició en paper.