• La formació que dirigeixen Tudó i Capdevila ofereix a Ordino un espectacle complet

Els petits de l'esbart, amb el Ball de Sant Ferriol Foto: TONY LARA

No era l'estricte debut de l'esbart Valls del Nord –hereu, ja ho saben, del Grup Dansaire d'Ordino i dels Esquirols de la Massana– perquè l'any passat, tot just acabats de constituir, ja van anunciar del que eren capaços. Però l'actuació d'ahir sí que era el bateig de foc, la presentació oficial de la formació després de la primera temporada sencera de feina. El resultat el van veure, disfrutar i aplaudir el prop de mig miler d'espectadors que omplia l'Auditori. L'esbart estrenava pràticament tot el repertori, i des de la primeríssima peça –el Ball de nyacres, a càrrec de la secció juvenil– ja es va veure per o aniria la vetllada: un espectacle gestat amb temps, carinyo i entusiasme, la recepta mínima per a l'èxit. I a partir d'aquí, a somiar fins on pot arribar el Valls del Nord.

Els petits, com és reglamentari, arrasen només sortir a escena: seus van ser els primers xiulets –d'admiració, és clar–, amb el Ball de Sant Ferriol, el Ball de nans i Cassigalls al vol; els juvenils (Farandola provençal, La cascavellada) són una feliç realitat, la matèria primera hi és i només els falten unes hores de vol per acabar de sincronitzar les evolucions. I els grans ofereixen espectacle de debò: ho van anunciar a Marina, la van armar a la Jota de la Terra Alta, i va ser el deliri al final apoteòsic de la primera part amb la Miscel·lània celta, que no era rigorosa estrena, però que mai no cansa tornar a veure.

Sí, és veritat que s'inspira molt en Lord of the Dance; però es tracta –deia ahir la codirectora de l'esbart, Sandra Tudó– d'agafar confiança per construir un grup amb personalitat pròpia i una identitat diferenciada. No de clonar un altre esbart. I això és exactament el que ja ha aconseguit amb El buner d'Ordino, la coreografia que van estrenar a la segona part i que està cridada a convertir-se en el segell de fàbrica del Valls del Nord. Un número –tres, de fet, amb El coll d'Ordino i la lloba i La festa major de Canillo– que combina a parts iguals senzillesa, atreviment i espectacularitat, que permet el lluïment dels dansaires i que demostra que la secció d'adults és capaç d'enfrontar-se a reptes majors i sortir-se'n amb èxit. Aprofitin que l'1 de juliol hi tornen, pel Roser, i mirin de no perdre-se'l. Menció a part mereix l'impecable, variat i en ocasions espectacular vestuari, que ressalta les coreografies sense robar protagonisme als dansaires. L'esbart Valls del Nord, en fi, no és una promesa: és una estupenda realitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.