• L'Andorra oblida la trista història de 2011 i puja a Primera Catalana en derrotar el Palafrugell a l'eliminatòria

Els jugadors de l'Andorra celebren el primer gol de l'equip, ahir a un camp d'Aixovall ple de gom a gom Foto: TONY LARA

Justo Ruiz, xop de dalt a baix després de sortir del vestidor i celebrar la victòria i l'ascens amb els seus jugadors, amb els ulls vermells atén la premsa i trenca a plorar només intenta articular paraula. Quan agafa aire per poder parlar, es disculpa amb un «sóc un moñas» i s'explica: «Tinc la sensació que torno el que el FC Andorra m'ha donat en la meva vida. És un agraïment a tot el que tinc ara, vaig arribar fa gairebé vint anys i mai podia pensar que els hi donaria les gràcies d'aquesta manera». El FC Andorra va aconseguir ahir el que la temporada passada no va poder ser en aquell fatídic partit a Almacelles, i amb un 3-0 –hat-trick de Cristian– al Palafrugell i a un Aixovall ple de gom a gom, va tancar l'eliminatòria per l'ascens a Primera Catalana amb un global de 5-0, demostrant que la seva proposta futbolística tenia més cor que la dels gironins.

La història del matx es comenta tan ràpidament com explicar que de futbol hi va haver el que va voler el Palafrugell, és a dir un joc directe i poc incisiu –tot i voler– que no deixava res clar excepte que la defensa andorrana era forta i seriosa. Al mig del camp, un espai buit que Ayala i Pujol van intentar omplir desinhibint-se de la tensió d'un duel com aquest, i quan aconseguien baixar la pilota i pensar, quedava clar que el perill del FC Andorra era real, no el que pretenia exposar el rival amb aquella teoria de la centrada de quaranta metres. La primera part va ser això i poca cosa més, i la segona es va trencar aviat (minut 53) amb l'1-0 de Cristian, que va desbordar l'alegria a Aixovall, absolutament entregat al seu equip en un ambient de festa total. El 2 va treure petroli de la jugada de Riera, que havia entrat al camp a la segona meitat i que en habilitar Ludo va trencar la defensa, deixant aquest últim la pilota en peus d'un Cristian que va enviar al pal... i a la gàbia.

L'Andorra es veia a Primera però el Palafrugell encara no havia abandonat la seva causa, i així en el 61 una mala sortida de Pol va obligar Emili a rebutjar sota pals, amb la cama, un gol cantat. Del possible empat tot va acabar en un 2-0 de sort buscada: en el 77, Cristian va cavalcar per l'esquerra, tot sol en diagonal, i quan es va obrir a la dreta per engaltar el xut, la pilota va pegar en Alsina per entrar, plorant i amb suspens, a gol. Tot el peix estava venut, ja no quedava ni un gram de possibilitats per al Palafrugell tot i que Emili Puig, el gerent de l'Andorra, deia que no amb el cap –poc es fiava– des del palquet on el cap del Govern, Toni Martí, encapçalava una comitiva que completaven el secretari d'Estat d'Esports, Jordi Cerqueda, el president de la Federació, Toni Giribet, i l'expresident del club andorrà, Ruben Ponce.

Amb el 2-0, el públic demanava més, i Mejías ho va tenir en aprofitar una passada de Cristian, que havia fet idèntica cavalcada que en el segon gol. El xut de Mejías va topar amb el pal, però el 3-0 i la sentència van arribar a cinc minuts del final, quan Cristian va arrodonir la tarda i tota l'alegria dels seus companys li va caure a sobre, mentre els jugadors del Palafrugell miraven cap a altre costat.

RUA PER ANDORRA / Amb l'ascens a la butxaca, només quedava celebrar-ho, i el club havia previst marxar pel país en una rua de festa amb carrossa per als jugadors. La volta per Sant Julià, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany va acabar en la font del Govern, amb bany i fotos per al record.

«Som un grup humà fantàstic, si no haguéssim pujat aquest grup s'hagués separat», va manifestar el capità Ayala. «Un equip amb 70 anys d'història no era normal que estigués en una categoria com la que estava», va dir Pujol. «Tots els jugadors han sortit del club i amb aquest ascens ens traiem l'espina clavada de l'any passat», va assegurar Emili Puig, que hi afegia: «Això dóna ganes de seguir». «M'agradaria continuar», va completar Justo Ruiz amb la veu trencada.

Per a més informació consulti l'edició en paper.