Sandra Tudó, a l'esquerra, i Pilar Capdevila, en l'assaig d'ahir a l'Auditori Nacional Foto: TONY LARA

DIRECTORA ARTÍSTICA DE L'ESBART DE LES VALLS DEL NORD. Els ha sortit un germà petit, al Santa Anna, al Sant Romà, al Dansaire i al Laurèdia: l'Esbart de les Valls del Nord, que té un any just de vida i tot just ara comença a caminar. Una prometedora aventura artística en què s'han embarcat conjuntament els comuns d'Ordino i la Massana i que sota la direcció de Sandra Tudó i Pilar Capdevila presenta aquesta tarda a l'Auditori Nacional (19 hores) el resultat del primer any de feina.

–Una mica d'història: ¿quan neix, l'Esbart?

–El gener del 2011, resultat de la fusió de l'antic Grup Dansaire d'Ordino i de l'esbart Els Esquirols de la Massana. Vam decidir mancomunar-nos, en la línia d'altres serveis dels dos comuns, i creem l'Esbart de les Valls del Nord.

–¿I quants dansaires té, avui?

–Seixanta.cinc, distribuïts en quatre seccions: els petits, dels 4 als 6 anys; els infantils, de 7 a 9; els juvenils, de 10 a 14, i el cos de dansa, els grans, de 15 a 20 anys.

–¿Quan va ser, el debut oficial?

–El juny del 2011 ja vam fer el primer festival de l'esbart, però només havíem disposat de cinc mesos per preparar-lo. Així que aquest d'avui és el primer que hem pogut assajar durant tot el curs i amb tots els ets i uts.

–¿Què ballaran, avui, a l'Auditori?

–L'estrella de la vetllada és la coreografia inspirada en la llegenda del buner d'Ordino que estrenem precisament aquesta tarda. Serà a la segona part, i a càrrec dels grans.

–¿I a la primera?

–Serà un programa més tradicional, que combina balls catalans amb números d'inspiració celta: Ball de nyacres i marina, Ball de Sant Ferriol, Ball pla de les coves de Vinromà, Farandola provençal, Jota de la Terra Alta, Les intrèpides, Ball de Nans de la Patum, Cascavellada, Cassigalls al vol i Miscel·lània celta.

–Anem amb els buners: ¿què ens hi trobarem, a l'escenari?

–Tota la llegenda, des de l'hostal, passant pel coll d'Ordino, amb la lloba...

–Vaja, amb lloba i tot.

–És clar. Sense lloba no hi ha llengenda. És tan important com el buner. I acabem a la festa major de Canillo.

–La banda sonora, ¿quina serà?

–Arranjaments que hem anat agafant de música del XIX, més una part de percussió en viu –tota una novetat– i pinzellades de sardanes i altres balls tradicionals. Dura cap a tres quarts d'hora i està cridada a ser la nostra carta de presentació. De moment ens hem atrevit amb el buner, i la pròxima serà una llegenda de la Massana.

–¿El vestuari?

–El dissenyem nosaltres, i el fem fer a modistes del país: Jadeíta, principalment; Carmen Centelles, que té molta imaginació i ha creat el vestuari de la lloba, i moltes altres persones que hi participen de forma desinteressada.

–A partir d'ara, ¿què?

–Tenim dues actuacions previstes a Andorra, totes dues imminents i pel Roser: l'1 de juliol a Ordino, i el 8 a la Massana. I tenim també en cartera el debut internacional: el 14 de juliol a Portbou. La primera sortida fora de lpaís per representar les dues parròquies.

–En l'era de l'ebook i l'iPad, ¿quin sentit té, un esbart?

–Es tracta precisament de conservar i difondre la nostra cultura i les nostres tradicions ara que s'estan perdent o diluint. Però a més, un esbart compleix una funció social insubstituïble, li dóna al jovent una oportunitat de socialització, un marc de referència pròxim. Al final, l'esbart és com una gran família. Crec que és important en uns moments en què és fàcil perdre el nord.

–¿Quines són les vostres aspiracions?

–Convertir-nos en ambaixadores culturals de les dues parròquies, però amb un toc propi, una identitat diferenciada. I que es reconegui l'esforç que fan aquests joves.

–Deixi'm que faci d'advocat del diable: ¿cal, que cada parròquia tingui un esbart?

–És veritat que potser no cal, que les parròquies més petites tinguem cadascuna el nostre esbart. Precisament per això ens hem mancomunat amb la Massana, però posant-los les coses fàcils als joves perquè puguin venir a assajar com qui diu al costat de casa.

–¿Què distingirà l'esbart de les Valls del Nord dels seus germans grans, de llarga i consolidada trajectòria?

–Som una formació completament nova. Això vol dir que som joves, que tenim empenta, que no hem de rendir comptes amb el passat. Però a la vegada aportem el bagatge del Grup Dansaire i dels Esquirols, on molts dels dansaires van començar a formar-se.

–Si un nen vol ballar, ¿què ha de fer?

–Comprar-se unes sabatilles, tenir-ne moltes ganes i estar disposat a dedicar-hi dues o tres hores a la setmana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.