• El Fòrum de Seguretat posa sobre la taula els riscs de la xarxa i cerca conscienciar les empreses de la importància de prevenir-se

Una de les ponències impartides al Fòrum, ahir a l'Art Hotel Foto: TONY LARA

Cada vegada més utilitzem internet, i cada vegada més depenem d'aquesta eina per comunicar-nos, per donar-nos a conèixer. Les empreses fan de la xarxa una eina pràcticament indispensable. Però precisament per aquesta dependència cal estar molt atent amb els perills que pot generar.

Partint d'aquí, Andorra Telecom va organitzar ahir la segona edició del Fòrum de Seguretat –la primera va ser al 2009–, adreçat sobretot a les empreses i amb la intenció de posar sobre la taula «els coneixements sobre seguretat» i deixar clar que, tot i ser «un mitjà molt amigable, internet comporta certs riscos que la gent no assumeix, no entén o no coneix», va explicar el responsable de seguretat d'Andorra Telecom, Cèsar Marquina.

Fins a una cinquantena d'empresaris, provinents sobretot de mitjanes i grans empreses, van voler ahir empapar-se de coneixements per tal d'aprendre a com evitar que et robin informació o ataquin la teva imatge, entre d'altres aspectes.

Si es parla d'internet, evidentment no es pot deixar d'analitzar la repercussió de les xarxes socials. L'enginyer de frau de la parapública, David Julian, va ser l'encarregat d'explicar els perills que comporta patir «una fuita de dades, difusió de dades compromeses o informacions sobre els empleats o l'empresa». Julian va voler donar un missatge clar a tots els assistents: «No pengeu res del que us en podeu penedir, perquè el que posem a internet és per sempre», no com un paper amb un escrit que després podem arrugar i llençar.

L'analista de seguretat d'ISEC Auditors, Albert Puigsech, va ser l'encarregat de parlar de l'ús, cada vegada més extensiu, de les targetes de crèdit per a fer pagaments. Puigsech va reconèixer que pagar a través de la xarxa conté un risc més elevat que fer-ho a un establiment convencional, «perquè no hi ha una cara davant». En qualsevol cas, hi ha maneres per detectar quan estem accedint a una pàgina web segura i quan a una fraudulenta. Per exemple, «l'usuari ha de desconfiar de tot aquell que ens demani informació, i sobretot ens hem de fixar si la pàgina té el certificat digital». És a dir, aquell cadenat que apareix a la part superior dreta de la pantalla, sovint tenyit de color verd en el cas de ser segur, i de vermell si no és fiable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.