• Crèdit Andorrà contracta serveis financers americans per moure dòlars

Leininger, a la dreta, durant la conferència d'ahir Foto: TONY LARA

Pujar impostos i mantenir la despesa pública a ratlla. Pot semblar fàcil de dir, però la seva posada en pràctica és una altra història. No obstant, aquesta màxima va ser la recepta econòmica que ahir va proposar el vicepresident de l'assessora financera americana Gamco, Robert Leininger, que ahir va ser el protagonista d'una conferència organitzada per Crèdit Andorrà.

Leininger és expert en renda variable. La seva companyia gestiona al voltant de 37 bilions de dòlars, i va ser contractada a l'abril passat per Crèdit amb la comanda de gestionar la renda variable en dòlars del banc.

D'aquesta manera, el primer banc del país confia part del seu capital en aquesta empresa, especialitzada en comprar companyies a bon preu per assolir una rendibilitat sostinguda en el temps. Precisament, Crèdit ja confia en el mateix model d'inversió per la seva cartera en euros, en aquest cas amb la companyia espanyola Bestinver.

I és que el director de Crèdit Andorrà Asset Management, Sergi Martin, va opinar ahir que ara que l'euro està en problemes, sembla raonable invertir en altres divises. Com és el dòlar nord-americà, que ha sigut la divisa de referència de la història recent, tot i que Leininger va reconèixer que al moment actual totes les divises es troben en un moment difícil per fer prediccions.

Aquest inversor nord-americà, considerat un dels cent millors experts en inversió per la publicació Barron's, va explicar ahir les fórmules que va fer servir el seu país per poder capejar la crisi financera. Solucions que ell no va voler dir que siguin les adients per Europa, però que ja va deixar caure que mesures necessàries per al moment actual serien l'augment de les taxes i un major control de la despesa pública.

Tal i com va recordar ell, els Estats Units van patir una crisi molt similar a la d'altres economies europees, com l'espanyola, que ha afectat greument també als comptes andorrans, degut a la dependència del país veí. Quan va explotar la bombolla immobiliària i va caure Lehman Brothers, a més del rescat públic de l'asseguradora AIG, els Estats Units van haver de canviar la seva estratègia. Abandonar l'autoregulació del mercat per donar pas a una estratègia d'intervenció pública.

Dèficit triplicat / Al moment d'esclatar la crisi financera, la taxa d'atur es va disparar d'un 4% fins a un 10%. Al 2009, l'Estat americà va començar a intervenir en sectors claus com el financer. Però la resposta no va ser automàtica. Només a partir del 2011 va començar a baixar la taxa de d'aturats. I a més, el dèficit quasi es va triplicar. Abans d'entrar en l'economia del país, l'administració estadounidenca sumava 400 milions de dèficit. Des d'aquell moment, el país es mou al voltant dels 1.400.

El financer també va valorar les garanties que es van posar als dipòsits i a la liquiditat, així com la fusió de les institucions financeres més dèbils amb les més fortes. També va considerar positiu l'obligació imposada a les companyies a incrementar el capital, deixar de pagar dividends i prendre mesures per equilibrar els seus comptes.

Leininger va considerar apropiada la resposta del Govern nord-americà va ser ràpida i també «poderosa i massiva» proveint de garanties el sistema financer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.