• L'acreditació de l'OMS i de l'Unicef promou l'assistència al naixement i a la lactància

Adolfo Gómez Papi, formador IHAN en el taller d'ahir a l'Hospital Foto: TONY LARA

La coordinadora d'infermeria del servei de maternitat i pediatria de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Montserrat Gómez Ligüerre, va explicar ahir que el centre sanitari es prepara per aconseguir l'acreditació de la Iniciativa per a la humanització de l'assistència al naixement i a la lactància (IHAN), llançada per l'OMS i l'Unicef. L'acreditació va ser presentada ahir per Adolfo Gómez Papi, pediatra neonatòleg, formador IHAN i professor associat de pediatria a la Facultat de Medecina Rovira i Virgili a les infermeres, auxiliars d'infermeria, llevadores, pediatres, ginecòlegs, anestesistes i personal sanitari en contacte amb mares i nadons de l'Hospital.

L'IHAN anima els hospitals, serveis de salut i maternitats a adoptar pràctiques que protegeixin i promoguin la lactància materna des del naixement. Gómez va afegir que es «tracta d'un programa per millorar l'assistència tant als nadons com a les mares i aconseguir que la lactància materna s'allargui almenys fins als sis mesos». Ara mateix l'Hospital es troba en la primera fase d'implementació. «Esperem obtenir el guardó en quatre o cinc anys, perquè es tracta d'un canvi qualitatiu que requereix un canvi de mentalitat i d'hàbits» va argumentar.

Per a la coordinadora d'infermeria del servei de maternitat i pediatria no es tracta de córrer sinó d'integrar a bon un ritme els passos a assolir per obtenir l'acreditació de manera que «en obtenir-la els canvis estiguin consolidats i siguin duradors». I va recordar que l'acreditació IHAN és un guardó de qualitat que cal garantir amb un protocol hospitalari, una declaració d'intencions i la formació continuada, teòrica i pràctica, de tots els professionals implicats. A Andorra entre el 70% i el 80% de les mares alleten els fills però la majoria abandona als tres o quatre mesos en tornar a la vida laboral. «La nostra intenció és fer un esforç perquè s'arribi als sis mesos, per això volem adherir a l'IHAN cosa que implica canviar rutines, sistemes i infraestructures». Si les llevadores ja estan molt conscienciades, Gómez creu que encara calen esforços a nivell hospitalari, tot i que ja segueixen alguns dels preceptes que recomanen l'OMS i Unicef en el programa. A l'Hospital, ja no se separen els nadons de les mares com passa en altres centres on estan en els clàssics nius. Els beneficis biològics de la lactància materna són molts però Gómez també va destacar els beneficis emocionals que deriven del contacte de la mare amb el fill. Aquest vincle a l'igual que les propietats nutricionals de la llet materna, protegeix l'infant de moltes malalties al llarg de la vida. Cal insistir en que «la llet de la mare és l'alimentació pròpia de l'espècie i té tots els components necessaris per afavorir el desenvolupament neurològic del nadó alhora que el protegeix».

Deu passos per al guardó

Les directrius presentades a la Declaració conjunta de l'OMS i Unicef constitueixen els criteris globals mínims per aconseguir la denominació d'hospital IHAN que comença amb un procés d'autoavaluació, seguida per l'anàlisi de les pràctiques que promouen o impedeixen la lactància materna i de l'acció per dur a terme els canvis necessaris. El procés, per tant, segueix la seqüència triple-A (apreciació, anàlisi i acció) característica dels programes d'Unicef. Disposar d'una normativa de lactància i capacitar el personal perquè pugui posar-la en pràctica així com informar totes les embarassades sobre els beneficis de la lactància i practicar l'allotjament conjunt a l'hospital de mares i nadons, són alguns punts clau del programa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.