• Garcia, el primer lluitador que obté la classificació directa, deixa Sallés sense opcions de 'wild card'

Garcia, el 21 d'abril passat en el Vila d'Andorra, al pavelló Joan Alay. Foto: ÀLEX LARA

Dani Garcia no sabia ahir si plorar o donar salts d'alegria. El judoca d'Ordino va rebre ahir la notícia de que s'ha guanyat la classificació directa per ser als Jocs Olímpics de Londres 2012 però això significava també una altra mala notícia: Laura Sallés, per la qual la Fandjudo havia demanat una wild card, no podrà anar-hi perquè la normativa no ho permet.

Garcia va explicar ahir la difícil situació que va viure en assabentar-se: «Ens han convocat als dos per dir-nos la notícia alhora. Aquesta notícia hauria de ser bestial per a mi però no puc estar content perquè si jo vaig vol dir que ella no pot». Un gest d'esportivitat encomiable el del lluitador, tot i que Sallés és més jove, encara té anys per endavant per poder fer unes olimpíades i Garcia, que ja fa temps que rumia la retirada, podria deixar els tatamis definitivament després de la seva participació a Londres.

Garcia s'ha guanyat la plaça a través del rànquing Europeu. Només ho aconsegueixen els dos primers classificats i ell era el tercer: «Tenia per davant un belga i un búlgar i estava fora de la classificació per 12 punts, però alguna cosa haurà passat perquè finalment jo tingui una plaça», va argumentar sorprès. Una gran alegria, sens dubte, per a un judoca que des dels Jocs de Pequin del 2008, on va anar per una wild card, ha hagut de superar dos trencaments de la tríada, problemes seriosos amb l'esquena i sense la beca d'Alt Rendiment Andorrà haver de recuperar el nivell que l'ha fet convertir-se en el primer judoca andorrà que obté la classificació olímpica directa, sense haver de recórrer a invitacions.

Ara Garcia té davant seu la millor manera de deixar el judo d'alta competició sent recordat com el primer que guanya un combat en un Mundial i ara el pioner en obtenir una classificació directa. Ho fa lamentant l'absència ja segura de Sallés –«podríem dir que va ser ella la que em va consolar a mi i no al revés», confessa–, però li va deixar un missatge: «A partir d'ara ella ha de ser el referent del judo andorrà. No podrà ser a Londres però l'esport et correspon quan treballes i algun dia ella convertirà aquesta mala notícia en bona».

És el savi consell d'un judoca que va saber aixecar-se quan la sort li va girar l'esquena.

Per a més informació consulti l'edició en paper.