• Critica que «molts ciutadans pateixen» pels 20 anys necessaris i recorda que ha de fixar-se entre els 5 i els 10

El darrer debat al Consell General per canviar la nacionalitat, a l'abril. Foto: ÀLEX LARA

La revisió del temps necessari per obtenir la nacionalitat andorrana s'ha tornat més evident pels principals agents internacionals. Si bé la proposta que va portar el PS al Consell General per reduir fins a 15 anys va caure pels vots en contra de Demòcrates, el debat continua encés i el Consell d'Europa va publicar un estudi el mes passat reclamant que la nacionalitat caigui fins als deu anys. Un dels redactors d'aquest, Sinisa Bjekovic, és mes específic i clarifica que «Andorra ha de seguir els estàndards europeus».

Tot i que l'autoritat internacional no pot fer més que recomanar i posar el debat sobre la taula, el comissari europeu avisa que «molta gent està patint perquè no pot accedir a beneficis» derivats de la nacionalitat.

La principal crítica de Bjekovic, que forma part de la Comissió Antiracisme (Ecri), braç d'estudi que va preparar l'extens informe europeu, és en relació a barrejar «la qüestió identitària» amb l'accés a la nacionalitat per part dels residents. «Hi han altres mecanismes per mantenir la identitat del poble andorrà, i s'ha de fer alguna cosa, perquè ara no existeix balanç entre els ciutadans nacionals i els que han vingut de fora», avisa.

Mancança d'opinió / Segons el comissari europeu, a Andorra hi ha una «notable mancança d'opinió pública» originada per aquesta qüestió. Ell retorna a les dades amb les que treballa, segons les quals no hi ha més d'un 35% de gent que pot oferir les seves opinions mitjançant les urnes.

Però Bjekovic veu complicat que el Govern impulsi un canvi sinó hi ha un revulsiu. Sense informes com el que han preparat al Consell Europeu, creu que no s'aconseguirà posar en constant debat la nacionalitat, l'única via perquè es plantegin reformes. I més encara, estima que «serà molt difícil que es pugui fer alguna cosa més; nosaltres ho hem intentat, però l'escenari social es molt difícil de canviar-ho». Tal i com referma, els polítics estan escollits per ciutadans amb nacionalitat i això dificulta que es canvii el model.

Preguntat en relació al fet que Andorra es podria plantejar altres mètodes per canviar aquesta representació política, prefereix opinar que és millor opció apostar per la nacionalitat que donar opcions de vot als residents. «Aquests ciutadans volen tenir més estabilitat, no és només votar, també és que puguin tenir els drets totals com a ciutadans andorrans, i fins i tot sentir-se del país quan porten tants anys vivint allà», manifesta.

I no es planteja la reforma pels 15 anys que es va plantejar al Consell General. Per Bjekovic, el que resulta necessari és equiparar-se amb Europa. «Països tancats i amb forta identitat com Suïssa fixen deu anys, els mateixos que els veïns andorrans, França i Espanya, que és l'estàndard europeu», recorda, a més d'apuntar que «Bèlgica és un país petit i donat als estrangers, on es va fixar als cinc anys la nacionalitat». Tot i així, diu que els deu anys és una bona barrera. «Els 20 anys són massa temps», conclou.

País tranquil i obert / Des del Consell Europeu lamenten aquesta situació, ja que, segons opina Bjekovic, no hi han raons més enllà d'aquesta defensa identitària. «Andorra no és un país tancat, la gent pot entrar i sortir amb facilitat; la majoria de la seva població són estrangers que han fet vida allà», estima el comissari europeu.

Aquest membre del Consell vol remarcar que «la seguretat és excel·lent i no es donen incidents importants, motius per als que no és normal que no es pugui accedir a la nacionalitat». Per aquest motiu, afirma que des del Consell General intenten fer veure que l'aspecte de la nacionalitat és per estudiar i que es podria canviar sense afectar a l'imatge del país. «Això és només un avís específic, al menys ja s'estant donant propostes al Consell General», clarifica, ja que la decisió està només en mans dels polítics andorrans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.