• Els espanyols lamenten com tot ha canviat i desaconsellen venir a buscar feina a Andorra

Un treballador de la construcció. Foto: TONY LARA

«Aquí no hi ha treball ni la possibilitat de trobar-ne» conclou un post de @Sibyl des de Canillo dirigit a @Spykee1979 de València, dins la web Spaniards.es, que es defineix com el fòrum de la comunitat d'espanyols en el món. Spaniards.es té la vocació d'ajudar i posar en contacte tots els espanyols que viuen a l'estranger, bé sigui per motiu d'estudi, treball o plaer. La informació que recopila, molt variada, hi és facilitada per espanyols expatriats.

En el seu post, penjat el 31 de maig passat, Sibyl comenta «com està la cosa» i explica que viu a Andorra des de fa cinc anys i que en aquest lapse de temps «la situació ha canviat molt». Desaconsella fortament venir a buscar feina a Andorra, sense tenir abans un contracte de treball. «A Andorra es viu d'Espanya i França però si aquests no tenen diners per gastar, Andorra no menja. Aquí no es produeix res de res». Sibyl va arribar amb un contracte de treball per fer de dissenyadora gràfica en un diari, «aleshores no hi havia crisi i donaven permisos de treball sense problema».

Però al cap de 18 mesos va començar «el declivi, que ja havia començat abans a Espanya, i em vaig passar més de dos anys treballant en botigues». Ara que ha aconseguit tornar a treballar de dissenyadora, l'empresa tanca i se'n va a Anglaterra a millorar l'anglès tot i que el seu noi es queda a Andorra on de moment encara té feina de tècnic calefactor.

Sibyl també explica que Andorra funciona com els EUA o Austràlia, per permisos de treball i residència, «cosa que ara mateix no concedeixen» perquè per primera vegada en la història d'Andorra «hi ha gent a l'atur». En la seva opinió, la crisi té una part heretada d'Espanya per la construcció, i la comunitat portuguesa que era la mà d'obra d'aquesta bombolla ha emigrat a països com ara el Luxemburg. «Aquí hi ha una autèntica escapada de gent».

Per això la Sybil convida qualsevol persona interessada en venir a treballar a Andorra a plantejar-li els dubtes que tingui, «però que quedi clar: aquí no hi ha treball ni la possibilitat de trobar-ne. No és pessimisme ni dramatisme, és la pura i dura realitat». Una realitat confirmada també per @Kriska79 de València que diu «dono fe del que comenta @ Sibyl». I explica que fa un parell d'anys va intentar venir a Andorra on tenen bons amics. «Ella, andorrana de soca-rel, i ell espanyol, amb una empresa de construcció». La decepció va ser gran perquè «no van poder oferir-nos res de res, i ell ha tancat l'empresa». @Kriska79 també explica que molts residents i andorrans sense feina intenten trobar-ne a França, «però la cosa està fatal, fins i tot ens van preguntar si a València hi hauria una mica de treball, perquè almenys a Espanya es pot omplir el carro de la compra amb menys de 100 euros».

El turisme

Els internautes de Spaniards.es constaten la davallada del turisme i sobretot del poder adquisitiu de què disposa. «A Andorra només hi ha restaurants, hotels, botigues i pistes d'esquí però la gent no gasta». I argumenten l'afirmació amb el fet que els paquets de vacances que s'ofereixen a l'hivern per venir a esquiar «solen se de dues nits d'hotel amb esmorzar i/o sopar més un forfet de dos dies per 100 euros per persona». Tenint en compte que el forfet a Grandvalira d'un dia d'esquí amb assegurança costa prop de 45 euros, «calculeu el poc benefici». I afegeixen que els preus s'expliquen perquè confien en la despesa dels turistes en consumicions, menjars, compres ... però aquesta despesa s'ha reduït dràsticament els dos últims anys. «Als carrers comercials hi ha aglomeració de gent, però no bosses de compres».

Les xifres

La Sibyl només s'equivoca en una cosa i és que la comunitat portuguesa no lidera el rànquing de baixes, que ja són 6.500 des del 2007. Entre el 2007 i el 2011, Andorra ha perdut 2.458 espanyols, 1.639 portuguesos, 619 francesos i 1.770 residents d'altres nacionalitats, segons les dades recopilades pel Departament d'Estadística. En quant a població total, el país ha passat de 85.000 persones el 2010 a 78.115 persones, després d'una primera depuració dels cens comunals que sens dubte encara falta afinar.

El nombre d'assalariats en actiu a la CASS se situa entorn de les 39.000 persones mentre que el nombre de persones que tenen permís de residència i treball en vigència és de 33.233. Altres 7.672 persones tenen permís de residència passiva i en total són 45.825 les autoritzacions en vigor per viure o treballar al país, comptant autoritzacions de treball fronterer i autoritzacions per treball o estudi temporals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.