• Cares llargues i resistència en paraules i mirades afilades per un debat on els discursos van anar carregats de més que missatges

Martí seu mentre escolta a Bartumeu, amb Cinca flanquejant-lo. Foto: ÀLEX LARA

Se'l mirava amb el somriure a la boca. Recostat còmodament al seu seient. Creuant les cames i com si gaudis del moment. El que Toni Martí pensava mentre veia a Jaume Bartumeu ho sap només ell, però per si se n'oblidava al no prendre notes allà hi eren els seus ministres. Mentre ell seia com si estigués a casa seva, tots els seus homes de confiança escrivien a tota presa i es pegaven al full que tenien al davant com si fossin estudiants universitaris.

Però algun efecte a Martí van haver de fer les paraules del socialdemòcrata. Recte, incisiu i controlant el seu temps com si fos un corredor de motos –«ja sé que ara s'acaba la meva intervenció», va puntualitzar just abans que el síndic li hagués d'avisar–, va provocar l'incomoditat a un Executiu de forta majoria absoluta.

«Vostè sempre utilitza el manual del perfecte opositor i contradictor». Així de clar. Primeres paraules del president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baro. Després de les crítiques de Bartumeu, el primer que va sortir de les paraules de Baró va ser aquest «manual de l'opositor». I les darreres també. Ja que no va deixar de parlar d'aquest full de ruta. D'altres fulls de ruta, dels que s'utilitzen per sortir de la crisi, ahir van haver-hi pocs. La tensió i les crítiques no ho van permetre a cap dels dos bàndols.

Però va semblar que a Baró li van desestabilitzar més les paraules del portador del manual per opositar. I és que a ell si li va tenir que cridar l'atenció el síndic perquè es passava del temps establert entre crítiques.

Crítiques i paraules que, per treure ferro, Martí en la seva intervenció va voler refugiar-se en el bon ús de la llengua. I així va presumir de les seves expressions quan va dir que aquestes crítiques eren crítiques «a bombo i plateret». I quan ja no li quedaven més bales per gastar, quan ja havia citat fins i tot a l'expresident espanyol Felipe González, després de enrocar-se en el passat i tornar a parlar d'anteriors governs, ja va tirar per guanyar-se uns riures al seu bàndol quan va dir que «és tracta d'això, de ser demòcrates».

Va semblar que no li va agradar a Bartumeu. «Miri el catecisme, nosaltres som socialdemòcrates, no demòcrates-cristians com altres».

Per a més informació consulti l'edició en paper.