• El premi Nobel Erling Kydland culpa de part de la crisi la «inconsistència política» i les polítiques «a curt termini»

Kydland durant el seu discurs durant el dinar, ahir a la Trobada. Foto: ÀLEX LARA

El cap de Govern, Toni Martí, va aprofitar la 23a Trobada Empresarial al Pirineu per vendre país. Davant vora 500 empresaris, la gran majoria catalans i sobretot dels Pirineus, va fer una demanda directa a que considerin «la nova» Andorra com a pol d'atracció per a les inversions empresarials i les «iniciatives d'èxit».

Per tal de fer més atractiu el seu discurs, Martí va anomenar cadascuna de les accions que s'han dut a terme els darrers anys per canviar «la cara d'Andorra», i que culminaran el 21 de juny al Consell General, amb l'aprovació definitiva del text de l'obertura econòmica. Segons el cap de Govern, «s'han esvaït els dubtes» que generava el país quan era considerat paradís fiscal. Per això va assegurar al teixit empresarial català que «hi ha nombrosos sectors a explotar» i els va garantir que Andorra s'està convertint en «un hub de tecnologia i innovació».

El principal mandatari andorrà va exposar que el marc creat permet saber «on volem jugar», i que el següent pas és definir «com guanyar». Un objectiu que es vol aconseguir donant a conèixer l'avantatjós sistema fiscal amb impositius baixos i l'elevada qualitat de vida de la que es gaudeix al Principat, va defensar Martí.

Per tot, i ara adreçant-se a l'empresariat andorrà present a la Trobada –que compta amb la col·laboració de Crèdit Andorrà–, els va demanar que ara que s'ha tancat l'obertura física i l'econòmica, cal avançar en un tercer pas, «l'obertura mental».

LA CRÍTICA DEL PREMI NOBEL / Precedint el discurs de Martí, va ser el torn del premi Nobel d'Economia, el norueg Finn Erling Kydland, que va allunyar-se del discurs més empàtic per exposar la seva crítica al que va definir com una política «inconsistent». Kydland va assegurar que bona culpa de les crisis recau en els polítics. Per diversos aspectes, com que se centren massa en les polítiques a curt termini o perquè no focalitzen els seus esforços en el que va definir com la clau del creixement: la productivitat i la tecnologia.

L'economista va posar com a exemple a seguir –almenys fins a principis d'aquest segle– Irlanda, i com a exemple a no seguir, Argentina. Pel que fa a Espanya, va exposar que la seva productivitat «no ha crescut els darrers 15 anys», i això ha provocat «que no sigui competitiu com a país». Tampoc ajuda, va assegurar, el baix nivell de la seva educació.

L'altre gran eix sobre el que ha de girar el creixement d'un país, va assegurar Kydland, ha de ser «la política fiscal», més important que la monetària. I la tranquil·litat, perquè «la inconsistència política allunya els inversors». També va manifestar que la clau per a sortir de tota aquesta situació són els petits empresaris, als qui no se'ls pot tancar l'aixeta del crèdit.

Per a més informació consulti l'edició en paper.