• El cap de Govern anuncia la reforma del mercat laboral a sumar a les ja anunciades de la CASS i l'Administració

Bartumeu es mira Martí mentre beu aigua, abans d'intervenir, ahir. Foto: TONY LARA

En la seva intervenció, Martí es va comprometre a «anar recuperant el ritme inversor fins a situar-lo en uns límits sostenibles, que xifrem al voltant del 3%, entre el Govern i els comuns». L'Executiu entén que el nivell tan baix d'inversió pressupostat per aquest exercici no és bo, però «la medicina és dura, però el pacient la necessita per curar-se dels excessos del passat». Les inversions es planificaran en «concertació amb els comuns per avaluar quines petites infraestructures són necessàries».

Aquest compromís s'inscriu en el bloc de la sostenibilitat de l'Estat. En aquest, el cap de Govern va assegurar que «no sortirem de la crisi per la via de més despesa que generi més endeutament». Al seu parer, la sortida passa per potenciar els avantatges competitius del país, com poden ser una fiscalitat reduïda, la seguretat ciutadana o el medi natural, entre d'altres. Això es pot fer des de la sobirania, i aquesta «és avui, sobretot, una qüestió vinculada a les finances públiques». És a dir, que «si permetéssim que l'Estat continués endeutant-se més enllà de la sostenibilitat, perdríem la sobirania». En aquest sentit, també es va comprometre a sanejar les arques de l'Estat i arribar a un equilibri pressupostari en els comptes del 2015, i a partir d'aquesta data anar amortitzant el deute, que a finals d'aquest 2012 se situarà entorn els 1.000 milions d'euros, 15.000 euros per càpita.

Per aconseguir-ho, es va començar amb l'estalvi d'1,6 milions anuals amb la revisió dels contractes de serveis i lloguers, i se segueix amb la contenció de la despesa pública en salaris i la revisió a la baixa de les tarifes de responsabilitat de la Seguretat Social ja aprovades. Però en aquests dos àmbits queden les grans reformes per fer, i «no ens deixarem guiar per mesquins càlculs de tàctica política».

En l'àmbit de la Funció Pública, l'essencial és trobar solució al «problema que tenim amb les jubilacions», en el qual «tots [tant majoria com oposició, doncs tots en algun moment o altre han donat suport al Govern] tenim la nostra part de responsabilitat, i sobretot, tots tenim l'obligació d'abordar aquest problema de cara i de no fugir d'estudi ni un minut més». A banda d'això, la reforma haurà de buscar l'equilibri entre una administració moderna i eficaç i la seva sostenibilitat.

En relació a la reforma de la Seguretat Social, aquesta passa per dues vies: la branca general i la branca vellesa. En aquesta darrera, el problema és que «el sistema està mal calculat». Aquí, el Govern pensa que les pensions no s'han de finançar «únicament i exclusivament» amb les cotitzacions, «però sí majoritàriament». «De poc serviria pensar que si les cotitzacions no arriben, l'Estat ja ho pagarà: al final els diners surten tots del mateix lloc, de la riquesa que siguem capaços de generar entre tots». En relació a la branca general, la solució proposada és d'establir protocols i controls per evitar abusos i usos irracionals, que això sí que «s'ha de retallar». «La Salut no té preu, però té un cost», va recordar Martí, i l'objectiu és arribar a un «cert equilibri» en tres anys, és a dir, «situar el dèficit d'aquesta branca dins uns límits raonables i sostenibles».

El cap de Govern va fer especial èmfasi en la vocació social del país en general i de l'Executiu en particular. Tant és així que les qüestions socials constituïen el primer bloc del seu discurs. Després d'assegurar que «sota cap circumstància permetrem que la contenció i l'estalvi posin en risc allò que considerem essencial», com és la Salut, els serveis socials i l'Educació; d'anunciar nous plans de treball temporal per al futur –per «pal·liar part del mal que la pèrdua de llocs de treball està fent en la nostra societat»–; i d'advertir que «no li fem cap favor al nostre país quan volem caricaturitzar-lo com si fos un infern social»; va anunciar una reforma laboral.

Aquesta passarà per l'establiment de «noves figures de contractació com els contractes a temps parcial o les substitucions temporals». Per Martí, aquesta «flexibilització» del mercat laboral és necessària per «afavorir la creació de nous llocs de treball», si bé va reconèixer que no serà ni un gran augment dels llocs de treball ni serà immediat, però sí que «ens posarà en una bona situació de competir quan el cicle econòmic comenci a remuntar».

Aquesta flexibilització «anirà acompanyada d'una millor regulació dels drets sindicals i de –per primera vegada– la regulació del dret de vaga». L'objectiu d'aquesta part de la reforma és afavorir que els empresaris tinguin interlocutors representatius i que, «en aquest escenari», els treballadors puguin «fer valdre els seus drets» Martí va assegurar parlar, «sobretot, dels treballadors del sector privat», que en l'actualitat «pateixen una infrarepresentació sindical».

Les grans reformes estructurals –de l'administració, dl sistema de seguretat social i sobretot l'obertura econòmica, van centrar la intervenció inicial del cap de Govern, Toni Martí, en el debat d'orientació política. Martí va expressar el seu desig que l'obertura econòmica «rebés el suport unànime» del Consell General, però assegurant que emprendran aquest «viatge», i que «si algú no vol venir, si algú no té prou valor, que no vingui: no volem la companyia d'aquells que no creuen en aquesta terra i la seva gent». Igualment va anunciar alguns canvis concrets, d'alguns dels quals és conscient que no agradaran a tothom, però que es consideren necessaris, doncs «estem en el pitjor moment econòmic de la nostra història contemporània».

L'obertura és «creure en l'Andorra del demà», «el pilar fonamental de la nova Andorra». I la llei que l'ha de permetre, i que es votarà al ple del Consell General el proper 21 de juny, suposa «un canvi substancial»: tots els sectors queden oberts al 100% a l'entrada de capital estranger, els residents tenen drets econòmics des del primer dia, i els professionals liberals estrangers podran exercir sempre que hi hagi reciprocitat. Segons Martí, aquesta obertura «serà recordada per haver tingut sobre Andorra els mateixos efectes beneficiosos que va tenir l'obertura física, la de les carreteres, de principis del segle XX», i per això «voldria que tots ens forméssim part».

«En la nova Andorra no hi ha lloc per a prestanoms, oportunistes o qualsevol altra actitud parasitària de l'economia», va afirmar el cap de Govern, que tem que encara hi ha massa gent que no entén què suposa l'obertura i el «jugar» en el camp de la transparència i l'homologació. Pensa que «de cara, a plena llum del dia, tothom defensa l'obertura econòmica; però a l'esquena i en les ombres són masses els que estan esperant l'obertura per apujar lloguers i aprofitar-se sense miraments dels inversors estrangers; són masses els que veient com s'acaba el festí dels prestanoms, corren a reconvertir-se en intermediaris i facilitadors; són masses els que, en definitiva, continuen buscant l'escletxa opaca on sobreviure». I «d'escletxa no en quedarà cap ni una: perquè el futur, tits u cadascun de nosaltres, ens l'haurem de guanyar a plena llum del dia».

Per a més informació consulti l'edició en paper.