• El full de ruta del Govern preveu abordar 'patates calentes' com són el complement de les pensions dels funcionaris o els abusos de la sanitat

Un moment de la intervenció del cap de Govern davant dels consellers generals, ahir. Foto: TONY LARA

«Si algú no vol venir, si algú no té prou valor, que no vingui: no volem la companyia d'aquells que no creuen en aquesta terra i la seva gent». Toni Martí, igual que l'Enric V de Shakespeare en la seva arenga a les tropes abans de la batalla d'Agincourt, apel·lava ahir a la valentia, a la capacitat de sacrifici en «el pitjor moment econòmic de la nostra història contemporània».

Amb la valoració del context, d'«esgotament absolut» del model de creixement i desenvolupament del país, el cap de Govern havia iniciat la seva intervenció en el debat d'orientació política. Amb la crida patriòtica, el tancava.

De la mateixa manera que Enric V estava preparat per morir al costat dels seus homes, el Govern de DA es mostra disposat a tirar endavant el seu full de ruta fins a les últimes conseqüències i, si cal, a rostir-se pel camí. Perquè voler «retallar els abusos» que afecten la sanitat –posar fre «a les baixes indegudes» o establir protocols i itineraris «per evitar consultes i proves innecessàries»– pot ser just i raonable, però està clar que aixecarà polseguera, més en la seva concreció que no pas com a declaració d'intencions. Per no parlar del sistema de complement de les pensions dels funcionaris, que Martí va qualificar d'«insostenible» –els compromisos adquirits el seu dia per l'Estat ascendeixen, a data d'avui, a 279 milions d'euros, «dels quals no n'hi ha ni un de previst [pressupostàriament]».

El cap de Govern va reiterar la voluntat d'arribar a consensos puntuals amb el grup de l'oposició en les grans qüestions d'Estat, com poden ser l'obertura econòmica –i l'aprovació aquest mateix mes de la llei d'inversió estrangera– o les reformes de la CASS i de la funció pública. S'ha de dir que, en declaracions posteriors al discurs, el president del grup socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, dubtava de la sinceritat d'aquesta voluntat o, com a mínim, del significat que té per a Martí la paraula «consens».

En qualsevol cas, Martí va voler deixar clar que no s'arronsa: «No passa res: si aquesta reforma [la de la CASS] l'hem de fer sols, la farem sols. És la nostra responsabilitat». I aquí i allà va deixar anar exemples d'acció política que els socialdemòcrates no van arribar a emprendre o acabar de desenvolupar: la compleció del marc fiscal amb la introducció de l'IRPF –que «estarà en vigor i aplicació abans del final d'aquesta legislatura»– o «la millor regulació dels drets sindicals i, per primera vegada, la regulació del dret de vaga». És clar que aquesta regulació acompanyarà la «flexibilització» del mercat laboral...

Cap govern, en un context com l'actual, es podria permetre el luxe de no actuar. Si les receptes Martí són les correctes o no, és el temps –«la Història»– qui ho dirà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.