PUBLICITAT

Festa gegant

  • Les colles de Sant Julià de Lòria i Prats de Lluçanès van formalitzar ahir el seu agermanament després d'una cercavila pel centre
EVA ARASA
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
Des del balcó Els veïns miren els gegants, ahir. Foto: TONY LARA

Els gegants de Sant Julià de Lòria, el Rei Moro i la Dama Blanca, es van agermanar ahir amb els gegants de Prats de Lluçanès, el Vicenç i l'Àgata, després d'una cercavila entre la plaça Major i la plaça Laurèdia. El ball de gegants va estar amenitzat amb la música de la xaranga Band Tocats, de Vila-seca, que va atreure l'atenció dels lauredians que estaven a les terrasses dels bars, aprofitant el sol del migdia, i també d'alguns veïns que van poder seguir la desfilada des del balcó de casa.

Quan els falta menys d'un any per celebrar el 25è aniversari del Vicenç i l'Àgata, els membres de la colla gegantera de Prats de Lluçanès estaven especialment il.lusionats amb la cercavila a la parròquia laurediana. I és que, si bé és cert que ja havien vingut altres anys, l'acte d'ahir culminava l'agermanament que es va iniciar a l'abril a la localitat osonenca. Potser és per això que el cap de colla de Sant Julià de Lòria, quan els gegants es van haver plantat al davant de la plaça Laurèdia, els va recordar que "ara sí, ara ja sou a casa vostra". L'acte era prou solemne i, per aquest motiu, els gegants van ser rebuts pel cònsol Josep Pintat i per la consellera de Cultura de Sant Julià de Lòria, Elisabeth Aguilar. Ells van ser els encarregats de descobrir un mural commemoratiu, obra de l'escultor Phillippe Lavaill.

L'agermanament entre les dues colles va començar a concretar-se el 24 d'abril passat, en una jornada festiva a Prats de Lluçanès. Per a la colla de Prats, l'acte ve a culminar anys de "bona sintonia", ja que les visites mútues van començar fa temps. Ahir, aquesta bona sintonia es respirava pels carrers del centre de Sant Julià de Lòria, mentre els gegants ballaven al ritme de la xaranga.

Els membres de la colla de Prats van aprofitar l'ocasió per explicar alguns detalls dels seus gegants, obra de l'artesà Manel Casserres. Així, per exemple, el Vicenç, que ahir lluïa una estelada a l'esquena, porta el nom del patró d'aquella localitat. L'Àgata, pel seu cantó, recorda la crema de la vila per part de les tropes borbòniques, un 5 de febrer. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT