• La Fundació Claverol adquireix la col·lecció del fotògraf lleidatà restaurada per Àlex Terés

Àlex Terés i Josep Claverol observen un sobre amb plaques de Bordalba. Foto: ÀLEX LARA

La Fundació Claverol va formalitzar ahir l'adquisició del fons Bordalba, una de les últimes col·leccions de fotografies del primer terç del segle XX en mans privades. Es tracta d'un monumental lot de 258 plaques de vidre de temàtica preferentment andorrana –amb incursions a l'Alt Urgell, la Cerdanya i l'Arieja– que el fotògraf Amadeu Bordalba (Lleida, 1883-1971) va prendre en el transcurs dels seus periples pel Principat entre el 1904 i el 1918, i que el periodista i empresari Àlex Terés havia adquirit al seu torn el 2005 de l'anterior propietària. Un fons que el mateix Terés va restaurar, catalogar i digitalitzar, i que el 2010 va protagonitzar una memorable exposició al Museu del Tabac lauredià.

La col·lecció documenta un període clau en la història de la fotografia al nostre país –Joaquim de Riba Camarlot, Guillem de Plandolit i el mateix Valentí Claverol són coetanis il·lustres de Bordalba– i ho fa a més amb una sensibilitat gairebé fotoperiodística, perquè s'interessa especialment per les celebracions populars, la vida quotidiana dels seus amfitrions i –és clar– l'arquitectura civil i religiosa. Però és que, a més, es destapa com un consumat retratista, amb especial antenció als amics andorrans –va fer de l'hostal Calones el centre d'operacions, així que la família Montanya hi té un sorprenent protagonisme. Un fons, en fi, que completarà la també monumental col·lecció que custodia la Fundació Claverol, que –atenció– incorpora per primera vegada l'obra d'un autor aliè a la nissaga. El director de l'entitat, David Claverol, al·ludia ahir al valor històric i documental del fons Bordalba, i deixava la porta oberta a futures adquisicions de fons similars al del pioner lleidatà, que Terés ha cedit a canvi d'una quantitat no especificada i que es podrà consultar a l'arxiu digitalitzat de la fundació després de l'estiu.

Sorprèn en qualsevol cas que el fons Bordalba no hagi anat a parar a l'Arxiu Nacional, que des de fa un quart de segle realitza una encomiable feina de recuperació, restauració, digitalització i divulgació de les col·leccions privades. El cas és que, segons Terés, hi va haver uns tímids contactes el 2005, tot just després que adquirís els dos centenars i mig de plaques. Uns contactes que no van prosperar perquè –diu l'empresari– «mai no vaig rebre resposta de l'Arxiu Nacional, i altres institucions [la Fundació Claverol, s'entén] s'han mogut abans». El resultat, conclou Terés, és positiu, «perquè l'objectiu principal era que la col·lecció es quedés a Andorra».

Una versió que no acaba de coincidir amb la que en va donar ahir el ministre de Cultura, Albert Esteve. Segons el ministre, que assegurava ahir desconèixer que el lot estigués a la venda, el fons Bordalba era una prioritat «històrica» de l'Arxiu des que se'n va tenir coneixement que existia, el 1994. Ja aleshores es va contactar la propietària, Elena Carrere, que no estava en aquell moment disposada a vendre la col·lecció. Quan la va adquirir Terés, se li va oferir assessorament tecnic i la possibilitat de dipositar-lo a l'Arxiu per fer-ne la difusió habitual –exposició i catàleg. La resposta, diu Albert, va ser que existia un compromís previ amb la Diputació de Lleida –que efectivament, va patrocinar el 2009 l'exposició i el web Pirineus.1900– i des d'aleshores no se'n va tenir mai més notícia. Fins ahir, és clar. Fons de l'Arxiu coneixedores del cas asseguren que els contactes del 2005 van ser una iniciativa del mateix Arxiu, i que mai no es va plantejar aleshores l'opció d'una compravenda del fons. En qualsevol cas, les 258 plaques de Bordalba han tornat finalment al país, sí. Però continuaran en mans privades. Una altra oportunitat que vola.

Per a més informació consulti l'edició en paper.