La 23a Trobada Empresarial del Pirineu ha començat, aquest dijous a la tarda, amb la benvinguda de l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, i el president de la trobada, Ramon Roca. La primera conferència ha estat a càrrec de la monja Teresa Forcades, que ha posat en dubte l'ètica del sistema capitalista. Ha parlat sobretot del fet que hi hagi una 'suposada llibertat del mercat' que en realitat el que fa és 'ocultar qui i què és el que regula'. A més, ha assegurat que el 'marc del benefici màxim' ha desmantellat el sistema de pensions perquè assumeix que no cal ajudar els que tenen menys facilitats perquè això és 'intervenció'. Finalment, s'ha referit a la manca d'ètica que provoca en algunes ocasions una persona que com a empresari en contracta una altra, i no té en compte els beneficis que obté de la seva feina, sinó que 'si una persona contracta a una altra per un dòlar i d'aquesta feina n'obté un benefici de 2.000 dòlars, se'l considera un bon capitalista'.

La primera conferència de la 23a Trobada Empresarial del Pirineu ha estat a càrrec de la monja benedictina, metgessa i teòloga, Teresa Forcades, que precisament ha posat en dubte l'ètica del sistema capitalista. Davant una sala plena d'empresaris ha afirmat que hi ha alguns casos en què els mateixos empresaris mostren manca d'ètica per poder obtenir beneficis. 

Un dels exemples que ha volgut posar la monja ha estat el fet que l'empresari contracta la feina d'una altra persona a través del pagament d'un sou. Això no ho ha criticat, però sí que ha estat escèptica amb el fet que s'hagi de considerar que un bon sou per a una persona del tercer món pugui ser d'un dòlar per deu hores de feina 'perquè sinó no tindrien res'. Ha assegurat que cal valorar que si un està obtenint un benefici de 2.000 dòlars per la feina d'una persona que està cobrant tan poc 'no és per aplaudir-lo'. 

Un altre punt del capitalisme que ha volgut assenyalar és 'la suposada llibertat del mercat'. Ha opinat que aquesta llibertat el que comporta és que la regulació quedi oculta, que no se sàpiga 'on es prenen les decisions, qui les pren i qui regula', ja que assegura que regulació n'hi ha igualment. L'exemple que ha fet servir en aquest cas ha estat relacionat amb el seu món laboral, la medicina, i ha fet referència a la decisió que es va prendre de rebaixar els límits per considerar la tensió alta, i d'aquesta manera aconseguir que vint milions de persones sanes passessin a estar malaltes, i per tant a consumir medicines. 

El darrer element criticat per Forcades ha estat la 'desvalorització del que representa que la societat compti amb ajuts socials'. Ha assenyalat que es considera que les persones menys intel·ligents, o a qui els sorgeixen problemes o tenen un accident, han de poder buscar-se la vida per elles mateixes, i es critica la intervenció de l'Estat que dóna ajuts per evitar les desigualtats.